La Fundació Salut Empordà i la UdG impulsen la Càtedra Envelliment i Salut.
La Fundació Salut Empordà i la Universitat de Girona han impulsat la creació de la Càtedra Envelliment i Salut, una iniciativa que vol integrar assistència, docència, recerca i transferència de coneixement per donar resposta als reptes d’una població cada vegada més envellida i diversa. La proposta s’emmarca en un context de canvi demogràfic que, segons les dues institucions, té impacte directe en l’organització dels serveis socials i sanitaris i en la qualitat de vida de la ciutadania.
La direcció de la càtedra recau en Oriol Turró, professor de Psicologia de la UdG, mentre que la investigadora Pilar Monreal assumeix la direcció honorífica. El projecte es presenta com una plataforma per impulsar coneixement, innovació i recerca i, alhora, facilitar que els resultats arribin a la pràctica a través d’accions formatives i de transferència de coneixement vinculades a l’àmbit de l’envelliment i la salut.
Segons el document, la càtedra vol contribuir a la millora del sistema de salut i a la qualitat de vida de les persones grans, promoure un envelliment i un futur dignes per a les generacions properes, i reforçar la generació d’espais de debat i formació especialitzada en psicogeriatria i gerontologia. També es fixa com a línia de treball l’estudi i l’anàlisi dels determinants socials de la salut, i la divulgació de la realitat de l’envelliment i dels seus reptes al conjunt de les comarques gironines.
En paral·lel, la iniciativa planteja una orientació de cooperació territorial i transformació social. El text sosté que la voluntat és no actuar de forma aïllada, sinó amb corresponsabilitat i complicitat d’administracions locals, serveis públics i agents assistencials, per posar el coneixement i la innovació social al servei de la ciutadania. En aquest mateix marc, es preveu incorporar la veu de les persones grans i d’altres perfils experts a través d’un consell assessor.
El director de la càtedra, Oriol Turró, apunta que l’objectiu és identificar, explicar i, sobretot, proposar alternatives reals a les demandes i necessitats derivades de l’envelliment, posant l’accent en aquelles que tenen un impacte directe sobre la salut i el benestar de les persones. El document també assenyala la intenció d’ampliar el nombre d’entitats, organitzacions i administracions vinculades al projecte perquè esdevingui un espai de referència amb abast més enllà de les comarques gironines, amb la idea de generar un espai de col·laboració ciutadana orientat a propostes i projectes ajustats a necessitats concretes.
Aquesta iniciativa es situa en una trajectòria prèvia de treball al territori. La Fundació Salut Empordà indica que, des del 2016, ha desenvolupat iniciatives estratègiques amb agents socials, sanitaris i educatius de l’Alt Empordà en el marc de projectes d’especialització i competitivitat territorial. D’aquest recorregut, el document vincula la creació de la Taula Comarcal pels Drets de les Persones Grans, un òrgan liderat per la mateixa fundació conjuntament amb el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i l’Ajuntament de Figueres.
En aquest àmbit de coordinació, també s’hi esmenta la participació en la creació d’un registre electrònic de maltractaments a persones grans amb l’objectiu d’unificar el recull de dades a tota la demarcació, en col·laboració amb agents d’altres comarques gironines. El document presenta aquesta línia com una eina pionera orientada a millorar la detecció i la sistematització de la informació disponible.
Pel que fa a l’àmbit universitari, el text vincula la càtedra a la recerca sobre envelliment a través del grup Envelliment, Cultura i Salut de la UdG, liderat per Pilar Monreal, amb un enfocament de treball participatiu i metodologia qualitativa. Segons el document, l’equip està format per investigadors amb perfils diversos centrats en la millora de l’atenció psicològica, social i sanitària de persones que viuen en contextos socials i culturals específics, amb la voluntat de generar coneixement aplicable i transferible.
