Proposta per duplicar les vies d’alta velocitat a la Jonquera
La millora de les connexions ferroviàries transpirinenques ha pres un nou impuls amb la proposta de duplicar la capacitat de les vies d’alta velocitat al seu pas per la Jonquera. Aquesta iniciativa s’emmarca en una estratègia global per reforçar el pes del Corredor Mediterrani i assegurar que el transport de mercaderies i passatgers entre l’Estat espanyol i la resta d’Europa disposi d’una infraestructura robusta i sense limitacions tècniques. L’objectiu principal és optimitzar el flux de trens en un punt geogràfic que resulta crític per a la logística internacional i la mobilitat regional a les comarques gironines.
L’administració catalana ha defensat que l’ampliació de la infraestructura ferroviària a l’Alt Empordà és una actuació prioritària per garantir la continuïtat amb el territori francès. La intervenció se centra en el tram de la línia que connecta Figueres amb Perpinyà, una infraestructura que ja opera sota els estàndards d’alta velocitat però que requereix un increment de la seva capacitat operativa per absorbir les previsions de creixement del sector ferroviari a mitjà i llarg termini. A més de la secció de la Jonquera, el pla també contempla intervencions entre Figueres i Portbou per millorar la línia convencional, creant així una xarxa complementària que permeti derivar trànsits segons les necessitats operatives de cada moment i evitar saturacions en les hores de màxima demanda.
La necessitat de duplicar les vies s’explica per la voluntat d’incrementar la competitivitat del tren davant del transport per carretera, que actualment encara domina el pas fronterer de la Jonquera de manera aclaparadora. Amb una infraestructura més àmplia i moderna, es busca que les empreses logístiques optin pel ferrocarril de manera més habitual, contribuint així a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i a la descongestió de les autopistes i carreteres nacionals com la N II que travessen la demarcació. Aquest pas endavant en matèria d’infraestructures es considera indispensable per complir amb els objectius europeus de descarbonització del transport i per millorar la seguretat viària a les zones afectades pel trànsit pesat constant.
Actualment, la secció internacional que uneix Figueres amb el Pertús ja ha implementat mesures per incentivar-ne l’ús, com la rebaixa significativa dels cànons de circulació per als trens de mercaderies. Tot i això, els representants institucionals consideren que les millores econòmiques han d’anar acompanyades d’inversions físiques que eliminin qualsevol coll d’ampolla existent a la zona fronterera. La duplicació de vies en punts estratègics permetria una gestió més àgil dels combois, evitant esperes innecessàries i millorant la fiabilitat dels horaris tant en els serveis de viatgers de llarg recorregut com en els trens de càrrega que connecten els ports de la Mediterrània amb el centre del continent europeu.
La proposta tècnica també preveu la coordinació amb altres projectes de la zona per tal de minimitzar l’impacte territorial i aprofitar les sinergies entre les diferents xarxes de transport. L’execució d’aquestes obres requerirà una col·laboració estreta entre els governs estatal i francès, així com amb l’empresa que gestiona el túnel del Pertús, per tal que les obres no interrompin el servei regular de la línia actual. La transformació de la infraestructura ferroviària a la Jonquera es planteja com una peça fonamental per al futur econòmic del territori i per a l’articulació del transport a escala continental en un entorn que exigeix una eficiència logística cada vegada més elevada.
L’aposta per aquesta duplicació de vies respon a un diagnòstic sobre les mancances actuals en la interconnexió ferroviària amb Europa. Els experts assenyalen que sense una infraestructura de gran capacitat, el transport de mercaderies per tren corre el risc de quedar estancat mentre el volum de càrrega a les carreteres continua augmentant de manera sostinguda. Per aquest motiu, el desenvolupament del tram fronterer esdevé un element tractor per a tota la inversió realitzada anteriorment en el Corredor Mediterrani, assegurant que el flux de mercaderies no es vegi interromput en arribar a la frontera administrativa i que la infraestructura estigui a l’altura de les necessitats logístiques actuals.
