L’anxova, el tresor que connecta memòria i futur pesquer a l’Escala
L’Escala ha tornat a posar el seu vincle amb el mar al centre de l’actualitat pesquera. El Museu de l’Anxova i de la Sal ha acollit una part destacada d’una trobada estatal que ha reunit més d’un centenar de professionals i representants relacionats amb la pesca, la gestió del litoral, les administracions i els grups d’acció local.
La presència d’aquesta sessió al municipi té una lectura que va més enllà de l’agenda institucional. L’Escala no és un escenari triat a l’atzar. La seva història està profundament lligada a la pesca, a la salaó i a una manera d’entendre el mar que forma part de la identitat local. Per això, que el debat sobre el futur del sector passi pel Museu de l’Anxova i de la Sal dona a la trobada un component patrimonial i territorial molt clar.
Durant les jornades s’han compartit experiències de diferents zones pesqueres i s’han abordat qüestions vinculades als fons europeus, al desenvolupament local participatiu i al paper dels grups d’acció pesquera. Aquests instruments són importants perquè permeten impulsar projectes que no sempre tenen grans titulars, però que afecten directament ports, confraries, producte local, divulgació i sostenibilitat.
El debat també ha servit per mirar cap al proper escenari europeu de finançament i per analitzar com es poden mantenir actives les comunitats costaneres en un context de canvis econòmics, ambientals i socials. La pesca de proximitat afronta reptes evidents, des del relleu generacional fins a la necessitat d’adaptar-se a noves exigències de sostenibilitat, sense perdre el seu arrelament al territori.
La trobada no s’ha limitat a les sessions de treball. També ha inclòs la presentació de projectes vinculats a la Costa Brava que uneixen activitat marítima, educació ambiental i coneixement del medi. Iniciatives com Viu en Blau, Un Port Blau i la barca Paca han permès mostrar una manera de treballar que combina divulgació, patrimoni i compromís amb l’entorn marí.
Aquest enfocament encaixa especialment bé amb l’Escala. El municipi conserva una memòria marinera molt reconeixible, però alhora pot jugar un paper actiu en la conversa sobre com ha de evolucionar el sector. El museu, en aquest sentit, funciona com alguna cosa més que un espai de record. També pot ser una porta d’entrada per explicar els desafiaments actuals de la pesca i la importància de mantenir viu aquest món.
La participació de Roses i Palamós dins del programa reforça el pes de la Costa Brava en aquest debat. El litoral gironí té experiència, equipaments i projectes capaços d’aportar una mirada pròpia sobre la relació entre mar, economia local i sostenibilitat. La trobada ha servit per posar aquestes experiències en contacte amb altres territoris i per donar visibilitat a una realitat que sovint queda massa amagada darrere les grans xifres del sector.
També s’han reconegut iniciatives considerades bones pràctiques dins del marc europeu de suport a la pesca i l’aqüicultura. Aquest tipus de projectes mostren que la innovació no sempre passa per grans transformacions tecnològiques. De vegades, passa per aprofitar millor els recursos, reduir impactes, donar més presència a les dones del sector o acostar el producte de proximitat a la ciutadania.
Per a l’Escala, la trobada deixa una imatge clara: el passat pesquer no és només una peça de museu. Pot ser també una base des d’on parlar de futur, d’economia local i de continuïtat territorial. El tresor de l’anxova, entès com a memòria i com a identitat, torna així a connectar amb una pregunta molt actual: quin lloc vol ocupar la pesca de proximitat en els pròxims anys.
