Àlex Roma: de les platges de Blanes a l’univers fantàstic de Saga Elementum

Cultura Notícies

Àlex Roma: de les platges de Blanes a l’univers fantàstic de Saga Elementum

Una idea nascuda durant l’adolescència, els paisatges de Blanes i més d’una dècada de feina han donat forma a Saga Elementum, l’univers de fantasia juvenil creat per l’escriptor independent Àlex Roma. Amb tres novel·les publicades, Agua, Fuego i Aire, l’autor treballa actualment en la quarta entrega, Tierra, que ha de culminar una història marcada per la mitologia, les criatures sobrenaturals i els conflictes dels seus protagonistes.

En aquesta entrevista, Àlex Roma repassa els orígens del projecte, explica com la Costa Brava s’ha convertit en part del seu imaginari literari i parla de les dificultats de publicar sense el suport d’una editorial tradicional. També comparteix les seves expectatives sobre el desenllaç de la saga i reflexiona sobre les oportunitats que tenen els escriptors independents per donar a conèixer les seves obres.

L’escriptor i els orígens de Saga Elementum

Darrere de Saga Elementum hi ha un projecte literari al qual has dedicat molts anys. Com va néixer la idea original i què et va portar a convertir-la en una saga de fantasia juvenil?

Des de petit, la fantasia ha estat el gènere que més m’ha fascinat. Vaig créixer llegint Harry Potter, El Senyor dels Anells i El hòbbit, i durant l’adolescència ja escrivia les meves pròpies versions d’aquelles històries que tant m’havien marcat. Però la llavor de Saga Elementum va sorgir d’una manera molt més quotidiana: un dia d’estiu, just abans de començar el meu primer any a la universitat, era amb uns amics a la cala de Sant Francesc, a Blanes, i em vaig imaginar que sota aquelles aigües s’hi amagaven criatures marines. No volia reproduir la imatge de sirena que tots coneixem, sinó qüestionar-la i construir-ne una mitologia diferent, amb les seves pròpies regles i contradiccions.

En aquell moment tenia una edat molt propera a la dels protagonistes. Escriure sobre joves que descobrien qui eren, que s’equivocaven i que havien de prendre decisions importants em resultava natural. A més, jo mateix era un gran lector de literatura juvenil. D’alguna manera, la història va començar a créixer gairebé sense que me n’adonés.

Has parlat d’un procés creatiu que s’allarga durant més d’una dècada. Com ha evolucionat la història des d’aquells primers escrits fins als tres llibres que coneixem actualment?

Curiosament, el primer capítol que vaig escriure no va ser el d’Agua, sinó el primer de Fuego. Necessitava explicar el passat de l’Aya, la sirena, abans de poder entendre del tot qui era. Vaig començar per la seva història i, a partir d’aquí, vaig anar construint la resta de personatges i les relacions que els uneixen.

Tenia força clar què havia de passar als dos primers llibres i els vaig escriure pràcticament seguits, mentre començava els estudis universitaris. Fins i tot vaig iniciar el tercer, però compaginar la carrera amb l’escriptura va acabar sent esgotador. Vaig decidir aturar-me i centrar-me en els estudis. En aquella època també vaig enviar els manuscrits a diverses editorials, però no vaig obtenir resposta. Va ser frustrant, perquè quan has dedicat tantes hores a una història, el silenci pesa.

Tot i així, mai no vaig abandonar del tot l’univers. Durant aquells anys vaig rellegir i reescriure els dos primers llibres, i vaig avançar a poc a poc amb el tercer. El 2023 vaig reprendre el projecte amb determinació. Mirat amb perspectiva, el temps també ha jugat a favor meu: no haver publicat de seguida em va permetre revisar els textos amb més maduresa i exigència.

Blanes i la Costa Brava com a inspiració

Blanes ocupa un lloc important a Saga Elementum. Quina relació personal tens amb aquesta localitat i per què vas decidir convertir-la en un dels escenaris principals del teu univers literari?

Blanes és el meu lloc preferit del món. Hi he passat tots els estius des que tinc ús de raó i, per a mi, sempre ha significat una pausa respecte del ritme de la ciutat. En aquest sentit, m’identifico amb l’Elian quan s’hi trasllada: deixar enrere el soroll i trobar un espai on respirar i començar de nou.

També hi havia una raó molt pràctica: és un indret que conec molt bé. Quan escrivia els primers capítols, situar la història en carrers, platges i paisatges familiars em donava seguretat. Però amb el temps vaig descobrir que precisament aquesta familiaritat feia més atractiu el contrast: m’agradava pensar que, darrere d’un escenari tan reconeixible, s’hi podia amagar tot un món extraordinari.

A les teves novel·les, indrets reconeixibles del nostre territori conviuen amb regnes ocults i criatures sobrenaturals. Quins espais reals de Blanes i la Costa Brava han inspirat escenes o llocs concrets de la saga?

Hi apareixen espais que formen part dels meus records, com la urbanització de Mas Cremat, sa Palomera, les platges de Blanes o el castell de Sant Joan. També m’hi vaig inspirar en el Càmping Internacional Costa Brava, on estiuejava, tot i que a les novel·les li vaig canviar el nom. Ara potser el mantindria tal com és: amb els anys he après a valorar encara més aquests petits homenatges als llocs que m’han acompanyat.

Al tercer llibre, a més, una part important de l’acció transcorre durant les festes de Santa Anna. M’interessa que els lectors que coneixen Blanes puguin reconèixer aquests escenaris i, alhora, mirar-los amb uns altres ulls. La fantasia té aquesta capacitat de transformar un lloc quotidià en un espai ple de possibilitats.

A Fuego, la història arriba fins a Santa Pau, a la Garrotxa, on té lloc una batalla important. Per què vas triar precisament aquest municipi i què aporta el seu entorn a la narració?

La tria de Santa Pau va ser força casual. La trama necessitava un entorn volcànic i, buscant localitzacions, vaig descobrir que el municipi encaixava molt bé amb el que m’imaginava. El seu aire medieval, la pedra dels carrers i el paisatge de la Garrotxa creaven una atmosfera que em semblava ideal per connectar el nostre món amb Volcano Anca.

M’agrada que els escenaris no siguin només un decorat, sinó que ajudin a donar personalitat a la història. A Santa Pau, la geografia i l’ambient del poble reforcen la sensació que la frontera entre la realitat i la fantasia es pot trencar en qualsevol moment.

L’univers literari i els seus personatges

Has construït una mitologia pròpia amb els quatre Eterns, diferents regnes i criatures com els versouls. Com vas desenvolupar aquest univers i quina importància té mantenir-ne la coherència a mesura que avança la saga?

L’univers no va néixer complet d’un dia per l’altre. Va començar amb una imatge molt concreta, la de les criatures marines amagades a Blanes, i després vaig anar estirant el fil: si existien aquelles criatures, d’on venien? Quines normes regien el seu món? Quina relació tenien amb els altres elements? D’aquestes preguntes van anar sorgint els regnes, els quatre Eterns i les diferents espècies.

Per a mi, la coherència és fonamental. Puc demanar al lector que accepti una criatura impossible, però no que accepti que les regles d’aquell univers canviïn arbitràriament quan a la trama li convé. A mesura que la saga creix, també augmenta la responsabilitat de respectar allò que ja he explicat. És un dels reptes més estimulants d’escriure fantasia.

Més enllà de la fantasia i les aventures, els teus llibres aborden qüestions com el dol, la identitat, l’amistat i l’amor. Què t’interessa transmetre als lectors joves a través d’aquests conflictes?

No escric amb la intenció de donar lliçons, sinó d’explicar una història que faci sentir coses. M’interessen els personatges que tenen contradiccions, que s’equivoquen i que han d’aprendre a conviure amb les conseqüències de les seves decisions. El dol, l’amistat, l’amor o la recerca de la pròpia identitat no són exclusius de l’adolescència, però en aquella etapa sovint es viuen amb una intensitat especial.

Si un lector s’emociona amb un personatge, es reconeix en algun dels seus dubtes o acaba un llibre amb ganes de saber què passarà després, per a mi ja és molt. La fantasia ens permet parlar de sentiments profundament humans des de llocs inesperats.

El camí d’un escriptor independent

Has optat per publicar Saga Elementum de manera independent. Va ser una decisió personal des del principi o va sorgir després d’intentar accedir al món editorial tradicional?

Quan escrius una novel·la i ets completament aliè al món editorial, costa imaginar fins a quin punt pot ser difícil aconseguir que algú et doni una oportunitat. Vaig ser molt proactiu: vaig contactar amb diverses editorials, però no vaig rebre cap resposta. Més que un no, el que vaig trobar va ser silenci.

Un dia vaig descobrir que podia publicar els llibres de manera independent a través d’Amazon. Ho vaig veure com una porta que s’obria i vaig decidir aprofitar-la. No era el camí que m’havia imaginat al principi, però em permetia deixar d’esperar el permís d’algú altre per compartir la meva història. Crec sincerament en el potencial de Saga Elementum i estic convençut que, amb dedicació i una bona difusió, pot arribar a molts lectors.

Quina ha estat la dificultat més gran que has trobat per aconseguir que els teus llibres arribin als lectors sense el suport d’una gran editorial?

Sens dubte, donar a conèixer la saga. Treballo tot sol i m’encarrego de pràcticament tot el procés, més enllà d’escriure: revisar, preparar la publicació, gestionar la pàgina web i pensar com arribar a nous lectors. El que més em costa és la difusió, perquè un llibre pot estar disponible a tot arreu i, alhora, continuar sent invisible.

Actualment, els canals que millor em funcionen són el web i TikTok, on publico un vídeo cada dia. També he hagut d’aprendre pel meu compte nocions de màrqueting digital i posicionament web; he vist una quantitat ingent de tutorials i he anat provant què funciona. És una feina constant, sovint poc visible, però a poc a poc van arribant vendes. Cada nou lector és una petita recompensa i una motivació per continuar.

Publicar també significa exposar-se a valoracions molt diverses. Com gestiones les crítiques literàries i fins a quin punt influeixen en la teva manera d’escriure o revisar les obres?

La majoria de les valoracions que he rebut han estat positives, però tinc molt clar que no a tothom li ha d’agradar el que escric. Una crítica sincera, fins i tot quan és negativa, forma part de publicar i pot ajudar-te a veure coses que no havies detectat.

El que em costa d’acceptar són les pràctiques deslleials que, segons la meva experiència, també poden aparèixer en l’àmbit de l’autopublicació: comentaris que considero poc rigorosos o valoracions que em fan dubtar que s’hagi llegit l’obra. Crec que és important distingir entre la llibertat de criticar un llibre i la responsabilitat de fer-ho amb honestedat. En qualsevol cas, no deixo que això condicioni la meva manera d’escriure. Confio en el projecte i continuo treballant per millorar-lo.

Present i futur de la saga

Actualment coneixem Agua, Fuego i Aire, mentre que Tierra s’anuncia com el següent lliurament. En quin punt es troba el quart llibre i què representarà per al desenvolupament de la història?

Tierra ja està escrit i ara em trobo immers en la revisió. És, de llarg, el volum més extens de la saga: el manuscrit té unes 1.100 pàgines i, de moment, n’he revisat unes 800. Encara hi introdueixo canvis perquè vull que el resultat estigui a l’altura de tot el camí recorregut.

Tinc moltes ganes de tancar aquesta etapa creativa i poder concentrar-me plenament en l’edició. Per a mi és un orgull haver arribat fins aquí: pensar que una idea que va néixer un dia de platja s’ha convertit en quatre novel·les em continua impressionant. Tierra representa, sobretot, la culminació d’un projecte que m’ha acompanyat durant una part molt important de la vida.

La saga també ha aparegut en plataformes internacionals i hi ha referències a edicions en altres idiomes. Quin recorregut han tingut realment aquestes versions i quines expectatives tens d’arribar a lectors de fora d’Espanya?

Una amiga meva, la Irene, que és filòloga anglesa, em va ajudar a traduir els llibres a l’anglès. Em feia il·lusió que la història pogués arribar a persones que no llegeixen en castellà, perquè crec que els conflictes i els personatges poden connectar amb lectors de molts llocs.

Ara bé, encara no he impulsat una campanya de promoció internacional, de manera que, de moment, el públic lector es concentra principalment aquí. Ho veig com una possibilitat de futur, no com una fita que ja hagi assolit. Primer vull consolidar la saga i continuar fent-la créixer pas a pas.

Després de tants anys dedicats a aquest univers, què t’agradaria haver aconseguit amb Saga Elementum quan arribi el moment de donar la història per acabada?

El que més il·lusió em faria és que algú em digués que ha gaudit de la saga, que l’ha trobada original i que li ha sabut greu arribar a l’última pàgina. Per a mi, aquesta sensació de no voler acomiadar-te d’uns personatges és una de les coses més boniques que et pot regalar una lectura.

També em faria especialment feliç descobrir lectors elaborant teories sobre els personatges, discutint les seves decisions o imaginant què s’amaga darrere de determinats misteris. Voldria que, un cop acabats els llibres, l’univers continués una mica viu en la imaginació de qui els ha llegit.

La cultura i el suport als escriptors del territori

Quin paper creus que haurien de tenir les biblioteques, les llibreries i les institucions culturals a l’hora de donar visibilitat als escriptors independents? En el teu cas, has trobat aquest suport a Blanes i a les comarques gironines?

Crec que les biblioteques, les llibreries i els mitjans locals poden tenir un paper decisiu a l’hora de donar una primera oportunitat als autors independents. Quan no tens una editorial al darrere, un espai per parlar del llibre, una entrevista o una recomanació poden marcar una diferència enorme.

En el meu cas, he de reconèixer que m’hauria agradat trobar més interès a Blanes, un municipi que és molt important per a mi i per a la saga. En canvi, en altres punts de les comarques gironines he rebut una acollida molt càlida. Fa pocs dies, per exemple, vaig participar en una entrevista a Ràdio Vilafant i em van tractar molt bé.

Encara no m’he posat en contacte amb les biblioteques, però em faria una il·lusió especial que Saga Elementum fos a la biblioteca de Blanes. Potser el pas següent serà fer-los arribar els exemplars. Seria una manera molt bonica de retornar a aquest lloc una petita part de tot el que m’ha inspirat.

Final

Després d’anys d’escriptura, revisions i un llarg camí fins a la publicació, Àlex Roma afronta l’última etapa de Saga Elementum amb la mirada posada en Tierra. El quart llibre ha de posar punt final a una història que va començar a imaginar quan era adolescent i que ha anat creixent al mateix temps que el seu autor.

Més enllà dels quatre elements, els regnes fantàstics i les criatures que habiten les seves novel·les, el projecte manté un vincle especial amb Blanes i altres indrets de les comarques gironines. Uns escenaris que Roma coneix des de petit i que ha transformat en part del seu univers literari.

El seu recorregut també reflecteix la realitat de l’autopublicació: escriure, revisar, editar i promocionar una obra sense disposar de l’estructura d’una gran editorial. Un procés que continua mentre prepara el desenllaç de la saga i busca que les seves històries arribin a nous lectors.

 

Feu clic a les portades dels llibres i endinseu-vos en una aventura apassionant que us transportarà a l’univers de Saga Elementum.

La Saga Elementum: Agua
La Saga Elementum II: Fuego

 

 

 

 

 

 

 

La Saga Elementum III: Aire

 

Foto / Àlex Roma
PublicidadJulia Carpintero Rich. Pintor en Salt y Girona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *