Front comú de 42 ajuntaments gironins per frenar els macroprojectes eòlics i solars en tràmit
Més de 40 municipis gironins han fet pinya per demanar a la Generalitat que aturi els projectes de parcs eòlics i solars que ja són en tràmit i que, segons denuncien, s’han plantejat sense prou diàleg amb el territori. Els alcaldes i alcaldesses han signat un manifest conjunt i s’han desplaçat a la Delegació del Govern a Girona per traslladar directament les seves queixes a representants de la Generalitat. Coincidint amb la reunió, un centenar de persones convocades per la plataforma Defensem l’Empordanet s’han concentrat davant l’edifici amb pancartes i consignes a favor d’una transició energètica pactada amb el món local.
El detonant que ha encès les alarmes és el projecte d’un parc eòlic al Pla de la Tallada d’Empordà, davant del Montgrí. El pla preveu quatre aerogeneradors d’uns 200 metres d’alçada i afecta vuit municipis de l’entorn, entre els quals Verges, Ullà, Bellcaire, la Tallada o Tor. La promotora és Eòlica Anoia SL, vinculada al grup alemany RWE. Els ajuntaments afectats alerten que es tracta d’una instal·lació de gran impacte paisatgístic, molt a prop de masos i nuclis habitats, i que ha arribat al territori amb terminis curts d’al·legacions i una documentació tècnica difícil d’assumir per consistoris petits.
Els municipis recorden que aquest no és un cas aïllat. Posen com a exemple el conjunt de projectes fotovoltaics coneguts com a Júlia, que sumen més de 90 hectàrees de plaques i naus amb bateries a l’entorn de Cornellà del Terri, Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls. Segons recull el manifest, tots aquests projectes s’estan impulsant “sense cap mena de consens” amb els ajuntaments i sense tenir prou en compte la realitat social, econòmica, ambiental i paisatgística de les comarques gironines.
En total, ja són 42 els municipis adherits al text, repartits entre l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i el Pla de l’Estany. Entre els signants hi figuren Torroella de Montgrí, Vilademuls, Celrà, Garrigoles, Vilopriu, Cornellà del Terri, Bordils, Mont-ras, Gualta, Ventalló o Jafre. Els consells comarcals del Baix Empordà i del Gironès també donen suport a la iniciativa i s’afegeixen a la demanda d’un replantejament dels macroprojectes energètics que ja estan en marxa.
El manifest reclama al Govern “l’aturada immediata de tots els macroprojectes energètics que afecten el territori” fins que no s’aprovi definitivament el Pla Territorial d’Energies Renovables (PLATER). Els ajuntaments defensen que aquest pla s’ha de redactar amb la participació directa dels municipis per garantir una implantació de les renovables “ordenada, justa i respectuosa amb el territori”. També aposten per prioritzar l’autoconsum, les comunitats energètiques i les instal·lacions de proximitat per davant dels grans projectes que consideren especulatius, i reclamen preservar el paisatge i el patrimoni natural i agrícola.
Durant la reunió a la Delegació del Govern, els alcaldes i alcaldesses s’han trobat amb representants de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i de l’empresa pública L’Energètica. A la sortida, l’alcaldessa de la Tallada d’Empordà, Maria Dolors Guàrdia, ha admès que surten “decebuts”. Explica que la Generalitat els ha assegurat que el futur PLATER ha de servir per posar ordre al desplegament de les renovables, però els projectes que ja estan actualment en tramitació en quedarien fora, precisament els que els municipis volen aturar. Davant d’això, es veuen abocats a presentar al·legacions mentre els expedients avancen i a intensificar la pressió política al Parlament.
A l’exterior, els manifestants de Defensem l’Empordanet han mantingut la concentració durant la reunió amb lemes com “Renovables sí, però no així”, “Un molí de vent a casa el president” o “Nosaltres decidim, nosaltres no dividim”. Un dels portaveus de la plataforma, Josep Lluís Gómez, ha alertat que el projecte del parc eòlic a la Tallada és “la punta de llança” d’altres instal·lacions que poden arribar al territori si no es canvia el criteri. Insisteix que no s’oposen a l’energia verda, sinó a un model que, segons denuncien, arriba des de fora i deixa el territori amb poc marge de decisió real.
Per als ajuntaments i les entitats implicades, el debat ja no és només quanta energia renovable s’ha de generar, sinó com i on s’ha de fer. Reivindiquen que la transició energètica a les comarques gironines s’ha de fer amb el territori i no a costa del territori, i avisen que mantindran la pressió sobre el Govern mentre els macroprojectes continuïn avançant sense el consens que reclamen.
