Centenars de persones protesten a Camprodon contra el projecte del telecabina de Vallter
En el nucli de la vila de Camprodon, al cor del Ripollès, unes dues-centes persones segons diverses fonts s’han concentrat dissabte per mostrar el seu rebuig al projecte de construcció d’un telecabina entre Setcases i la cota 2.535 de l’estació de Vallter, impulsat pel Govern de la Generalitat.
La mobilització convocada per la Plataforma Salvem Ulldeter, que agrupa prop de vuitanta entitats de la vall i també de la Catalunya del Nord, denuncia que el projecte, tot i presentar‑se sota un discurs de sostenibilitat, representa una afectació greu al medi natural, una amenaça per a espais ja vulnerables i una forma de “privatització” de l’accés al parc natural adjacent.
Segons l’administració, la nova infraestructura inclosa dins del pla “Vallter 365” hauria de permetre eliminar el trànsit rodat al parc de les Capçaleres del Ter i del Freser, reduir la petjada de carboni i desestacionalitzar el turisme. Inclou una inversió estimada de 40 milions d’euros i una capacitat projectada per a fins a 2.000 persones per hora.
Però les entitats insisteixen que aquestes xifres amaguen un risc: segons elles, el projecte podria massificar un entorn natural que consideren fràgil i que no pot suportar un volum elevat de visitants, ni tampoc una infraestructura d’aquestes característiques. També critiquen que l’accés al telecabina tindria un cost al voltant de 30 euros per persona, fet que segons ells converteix l’espai natural en un producte turístic de pagament.
Els responsables del projecte, com ara la Vallter SA i la Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, reconeixen que encara es troba en fase de redacció, i que estudien alternatives sobre l’emplaçament i l’abast de la instal·lació per valorar la viabilitat ambiental, urbanística i econòmica.
La protesta a Camprodon posa sobre la taula un debat clau: com conciliar la transformació d’una estació de muntanya que necessita reinventar‑se amb la protecció del medi ambient i dels usos tradicionals del territori. La pregunta que emergeix és fins a quin punt un projecte que es ven com a “renaturalització” no és en realitat una forma de mercantilitzar l’espai natural.
