Puigdemont condiciona el seu suport a Pedro Sánchez a un referèndum d’autodeterminació
Carles Puigdemont ha plantejat que està disposat a facilitar la continuïtat de Pedro Sánchez al capdavant del Govern sempre que el PSOE assumeixi un compromís explícit amb la celebració d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Aquesta proposta es formula com una condició directa i no com una simple petició política, situant la qüestió del dret a decidir al centre de la negociació i vinculant-la de manera clara a l’estabilitat de la legislatura.
L’expresident de la Generalitat defensa que el socialisme espanyol es troba davant una decisió que, segons el seu criteri, no pot ajornar-se més. Considera que el PSOE ha evitat durant dècades afrontar de manera nítida el debat sobre l’autodeterminació i que aquesta ambigüitat ha contribuït a perpetuar un conflicte polític que continua obert. En aquest marc, assenyala que qualsevol intent de mantenir l’actual equilibri sense abordar de front aquesta qüestió està condemnat al fracàs i no aporta cap solució real a la relació entre Catalunya i l’Estat.
Puigdemont descriu la seva exigència com una ruptura necessària amb el model territorial vigent i critica que es continuïn establint acords amb estructures que associa al període de la Transició. Segons el seu plantejament, aquest enfocament impedeix avançar cap a un escenari que permeti als ciutadans de Catalunya expressar-se de manera directa i vinculant sobre el seu futur polític. En les seves declaracions, també qüestiona que es reivindiquin principis democràtics mentre, al seu entendre, es manté un marc de poder que limita aquest dret.
Aquestes declaracions arriben en un moment marcat també per la situació judicial de l’expresident, amb moviments pendents que continuen condicionant el seu paper institucional. Tot plegat situa el Govern davant una disjuntiva complexa, amb implicacions polítiques i jurídiques de gran abast, i reobre un debat que, lluny de tancar-se, torna a ocupar un espai central en l’agenda estatal i catalana.
La proposta no es presenta com un gest simbòlic, sinó com una condició concreta lligada a la governabilitat. El conflicte territorial reapareix així amb força renovada, posant de manifest que la qüestió de l’autodeterminació continua sent un dels principals eixos de tensió entre les institucions catalanes i l’Estat.
