RIPOLLÈS
1. Introducció
El Ripollès és una comarca de muntanya situada al nord de la província de Girona, al cor del Prepirineu català. Té una superfície d’uns 956 km² i una població que ronda els 25.000 habitants (IDESCAT, 2024). Limita amb la Garrotxa al sud-est, Osona al sud-oest, la Cerdanya a l’oest i el Conflent i el Vallespir (França) al nord. La seva capital és Ripoll, considerada el bressol de Catalunya per la seva importància històrica i religiosa.
El Ripollès destaca per un entorn natural espectacular, travessat pel riu Ter i envoltat de muntanyes que superen els 2.800 metres, com el Puigmal o el Balandrau. És una comarca de gran tradició ramadera i industrial, amb una forta identitat cultural i paisatgística. Les seves valls —Camprodon, Ribes i Ripoll— han estat històricament eixos de comunicació i de relació amb França a través dels ports de muntanya.
—
2. Geografia i medi natural
El territori del Ripollès s’organitza al voltant de tres valls principals: la Vall de Ribes, la Vall de Camprodon i la Vall del Ter, que conflueixen a Ripoll.
El riu Ter neix a Ulldeter, a 2.400 metres d’altitud, i creua tota la comarca fins a encaminar-se cap a Osona. Altres cursos d’aigua destacats són el Freser, el Ritort i el Mogent.
El clima és de muntanya mitjana, amb hiverns freds i humits, estius suaus i una mitjana de precipitacions elevada. Aquestes condicions fan del Ripollès una zona rica en boscos —faigs, roures, pins negres— i en fauna, amb presència de cabirols, isards, senglars i aus de muntanya.
La comarca inclou part del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, un dels espais naturals més extensos i ben conservats de Catalunya, i connecta amb el Parc Natural del Cadí-Moixeró a través dels cims de Núria i el Puigmal.
—
3. Història
El Ripollès té una importància cabdal en la formació de Catalunya. Durant l’alta edat mitjana, el territori formava part dels comtats de Cerdanya i Besalú, sota influència franca. El Monestir de Santa Maria de Ripoll, fundat pel comte Guifré el Pilós al segle IX, esdevingué un centre espiritual i cultural de primer ordre, on es copiaven manuscrits i s’impulsava l’escriptura llatina i catalana.
La comarca va créixer entorn dels monestirs de Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, i de les fortaleses que defensaven els passos pirinencs. Durant l’edat moderna, el Ripollès es convertí en una zona de transició comercial i militar, especialment durant la Guerra del Francès i les guerres carlines.
El segle XIX marca la industrialització de Ripoll i Campdevànol, centrada en la metal·lúrgia i la fabricació d’armes de foc. Aquesta tradició siderúrgica —documentada des del segle XV— donà fama al nom de Ripoll, i fou antecedent directe de la indústria catalana moderna.
Al segle XX, la comarca viu la crisi del sector industrial i un progressiu despoblament rural, compensat parcialment pel desenvolupament del turisme de muntanya i natura.
—
4. Economia
L’economia actual del Ripollès es basa en quatre pilars: turisme, indústria, ramaderia i serveis.
El turisme és avui el principal motor, amb activitats relacionades amb l’esquí (Vall de Núria), el senderisme, el ciclisme i el turisme rural. Municipis com Ribes de Freser, Queralbs, Camprodon o Setcases són punts de referència.
La ramaderia continua essent clau, amb producció de boví i oví i una aposta per la carn i els derivats làctics de proximitat.
El sector industrial, tot i reduït, manté presència a Ripoll, Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses, amb empreses metal·lúrgiques, tèxtils i d’alimentació.
Els serveis —educació, comerç, sanitat i administració— es concentren a Ripoll i als municipis més grans, mentre que la resta del territori viu de l’activitat agrària i del turisme de temporada.
—
5. Cultura i patrimoni
El Ripollès conserva un patrimoni romànic excepcional:
Monestir de Santa Maria de Ripoll, amb el famós pòrtic esculpit del segle XII.
Monestir de Sant Joan de les Abadesses, fundat al segle IX.
Sant Cristòfol de Beget, una joia de l’art romànic rural.
Esglésies de Camprodon, Molló i Gombrèn, entre altres.
La comarca és també rica en tradicions populars: la Festa Major de Ripoll, la Fira de les 40 Hores, les fires ramaderes de tardor i les festes de Sant Eudald. A més, hi destaquen les rutes culturals del Camí de Sant Jaume i la Ruta del Ferro i del Carbó, que connecta Ripoll amb Ogassa i Sant Joan.
En l’àmbit musical i artístic, Camprodon és el lloc de naixement del compositor Isaac Albéniz (1860-1909), autor de la suite Iberia i figura universal de la música catalana.
—
6. Municipis destacats
Municipi Característiques principals
Ripoll Capital, centre administratiu i cultural. Monestir de Santa Maria, indústria i comerç.
Sant Joan de les Abadesses Monestir històric, fira ramadera i tradició industrial.
Campdevànol Centre industrial i ferroviari, origen metal·lúrgic.
Ribes de Freser Punt d’accés a Núria i al Parc Natural. Turisme de muntanya.
Camprodon Nucli turístic, arquitectura de pedra i pont medieval.
Queralbs Accés al santuari de Núria amb cremallera.
Setcases i Molló Municipis d’alta muntanya, turisme rural i ramaderia.
—
7. Reptes i futur
1. Despoblament rural i envelliment. Mantenir serveis bàsics i població estable als pobles petits.
2. Sostenibilitat turística. Equilibrar activitat econòmica i preservació ambiental.
3. Infraestructures i connectivitat. Millorar transport públic i cobertura digital.
4. Diversificació industrial. Apostar per energies renovables i nous sectors tecnològics.
5. Conservació del patrimoni històric i natural. Protegir el llegat romànic i els espais naturals.
—
8. Dades essencials (2024)
Indicador Valor
Superfície 956 km²
Població 25.000 habitants
Municipis 19
Capital Ripoll
Altitud mitjana 800-1.000 m
Principals sectors Turisme, indústria, ramaderia
Espais naturals Parc de les Capçaleres del Ter i del Freser, Serra Cavallera, Vall de Núria