Salut frena l’ampliació dels cribratges de càncer per falta de recursos
El Departament de Salut ha reconegut que aquest 2025 no ampliarà els programes de detecció precoç de càncer de còlon i de mama, tot i que la mesura estava prevista dins dels objectius de prevenció anunciats fa un any. La decisió es deu a la pròrroga pressupostària i a la manca de professionals especialitzats, principalment radiòlegs, que impedeixen cobrir la nova demanda.
Els programes actuals arriben a la franja de població d’entre 50 i 69 anys, amb proves que s’ofereixen cada dos anys. L’ampliació havia de permetre incloure persones fins als 74 anys en el cas del còlon, i dones a partir dels 45 en el de mama. Fonts del departament admeten que el projecte “no és possible sense més recursos humans i tècnics”, i que caldrà esperar a nous comptes públics per reprendre’l.
La situació ha despertat preocupació entre els professionals, que recorden que els cribratges són clau per detectar els tumors en fases inicials i reduir la mortalitat. Diverses associacions mèdiques alerten que cada any es diagnostiquen més de 4.000 nous casos de càncer colorectal a Catalunya, i més de 5.000 de mama, la majoria en dones majors de cinquanta anys.
Des de la Societat Catalana de Radiologia s’insisteix que el dèficit de professionals és “estructural” i que el sistema ja funciona al límit. També apunten que les noves tecnologies podrien alleugerir la càrrega si s’integren amb garanties, com l’ús d’intel·ligència artificial per ajudar en la lectura de mamografies, una via que Salut estudia però encara no ha implementat.
Mentrestant, altres comunitats autònomes han començat a ampliar els seus programes amb l’ajut de recursos extraordinaris o convenis amb el sector privat. A Catalunya, però, la pròrroga pressupostària del 2023 ha deixat en suspens diverses iniciatives en prevenció i detecció precoç.
El resultat és un sistema que avança lentament en allò que més valor té: anticipar-se a la malaltia. I, un cop més, la planificació sanitària queda atrapada entre la falta de diners i la inèrcia administrativa, mentre els ciutadans esperen que la prevenció no torni a quedar en segon pla.
