Girona sota l’ombra de la Lluna: així serà l’eclipsi solar
Les comarques gironines viuran el 12 d’agost de 2026 un dels fenòmens astronòmics més espectaculars de les últimes dècades. La Lluna cobrirà gairebé tot el disc solar durant un eclipsi parcial molt profund que coincidirà amb les últimes hores de la tarda i transformarà la llum ambiental poc abans de la posta de sol.
El fenomen començarà entre les 19.33 i les 19.34 hores, segons el punt de la demarcació. El moment de màxima ocultació arribarà entre les 20.27 i les 20.28 hores, amb una magnitud situada entre 0,98 i 0,99. Aquesta xifra indica la proporció del diàmetre aparent del Sol coberta per la Lluna i no s’ha de confondre exactament amb el percentatge de superfície solar ocultada.
Malgrat que la imatge serà molt pròxima a la d’un eclipsi total, les comarques gironines quedaran fora de la franja de totalitat. El Sol no desapareixerà completament, el cel no arribarà a convertir-se en nit i no es podrà observar la corona solar. Tampoc es viuran els fenòmens exclusius dels instants immediatament anteriors i posteriors a la totalitat, com l’anell de diamant o les perles de Baily.
L’espectacle, però, serà extraordinari. A mesura que la Lluna avanci, el Sol anirà adquirint la forma d’una mitja lluna cada vegada més prima. La intensitat de la llum disminuirà, les ombres es tornaran més definides i el paisatge podria adquirir una tonalitat metàl·lica i poc habitual. No serà una nit en ple dia, però sí una llum estranya que pot fer que l’entorn sembli irreal durant uns minuts.
Un dels efectes més curiosos es podrà veure sota els arbres. Els petits espais entre les fulles funcionaran com diminutes càmeres fosques i projectaran sobre el terra desenes de mitges llunes. El mateix efecte es pot reproduir amb un cartró foradat, sempre observant la projecció i sense mirar mai directament el Sol a través del forat.
També es podria notar un descens de la temperatura i algun canvi en el comportament dels animals. Alguns ocells poden reduir la seva activitat i determinats insectes poden reaccionar davant la pèrdua sobtada de llum. La intensitat d’aquests efectes dependrà de les condicions meteorològiques, del vent i de les característiques de cada entorn, per la qual cosa no es pot garantir una baixada concreta de graus.
L’altura del Sol serà un dels principals condicionants. Durant el màxim de l’eclipsi es trobarà només entre tres i cinc graus per sobre de l’horitzó, en direcció oest-nord-oest. Caldrà buscar un punt d’observació amb l’horitzó completament lliure de muntanyes, edificis, arbres o altres obstacles. Un lloc espectacular però mal orientat pot acabar oferint una magnífica vista… de qualsevol cosa menys de l’eclipsi.
La posta de sol es produirà aproximadament entre les 20.52 i les 20.58 hores, segons la zona. Això significa que el Sol s’amagarà quan l’eclipsi encara estigui en marxa i que des de les comarques gironines no es podrà contemplar la fase final completa. La imatge d’una fina mitja lluna solar desapareixent darrere l’horitzó serà precisament una de les particularitats de l’observació.
La protecció ocular serà obligatòria durant tot el fenomen. Com que no hi haurà totalitat, les ulleres no es podran retirar en cap moment. Han d’estar certificades amb la norma ISO 12312-2, trobar-se en perfecte estat i no presentar ratllades, forats ni desperfectes. Les ulleres de sol convencionals, les radiografies, els discs compactes, els vidres enfosquits i altres sistemes casolans no protegeixen la retina.
Les càmeres, els prismàtics i els telescopis també necessiten filtres solars específics col·locats davant de l’objectiu. Mirar el Sol amb un instrument òptic sense la protecció adequada pot provocar lesions immediates i irreversibles. Una opció segura és observar-lo de manera indirecta projectant-ne la imatge sobre una cartolina o una superfície clara.
El 12 d’agost, les comarques gironines no quedaran completament a les fosques, però viuran un eclipsi parcial tan profund que durant uns minuts el paisatge, la llum i el Sol canviaran d’aspecte. Només quedarà un factor impossible de controlar fins als dies previs: que els núvols no decideixin quedar-se amb l’exclusiva.
