Xennials: una generació analògica que viu en plena era digital
Van créixer sense internet a la butxaca, sense xarxes socials i sense la necessitat d’estar disponibles a qualsevol hora. Van aprendre a quedar amb els amics abans de sortir de casa, a buscar informació en llibres i enciclopèdies i a conviure amb l’espera. Anys després van incorporar ordinadors, correu electrònic, telèfons mòbils, xarxes socials, smartphones i, ara, intel·ligència artificial. Aquesta generació situada entre la Generació X i els millennials té un nom propi: Xennials.
El terme es va popularitzar a mitjan dècada passada per descriure els nascuts entre finals dels anys setanta i els primers anys vuitanta. No hi ha una frontera única i tancada, però la idea central és clara: una cohort que va passar la infància en un entorn essencialment analògic i va entrar a l’edat adulta coincidint amb l’expansió del món digital. Aquesta posició intermèdia és precisament el que diferencia la seva experiència de la de generacions anteriors i posteriors.
La seva trajectòria vital ha estat marcada per una successió constant de canvis. Del casset al CD i després a l’streaming. Del VHS a les plataformes digitals. Del telèfon fix al mòbil i després al smartphone. De les enciclopèdies als cercadors d’internet i, finalment, a eines capaces de generar textos, imatges o resoldre preguntes en segons. No només han conegut moltes tecnologies: han vist transformar-se completament la manera de comunicar-se, informar-se, treballar, consumir i relacionar-se.
Aquesta doble experiència, analògica i digital, també els ha situat en una posició particular a l’hora d’adaptar-se a entorns diferents. Molts Xennials conserven els codis d’un món en què les relacions personals, la feina i la informació funcionaven sense connexió permanent, però al mateix temps han incorporat amb normalitat les eines digitals que avui formen part de la vida quotidiana. Aquesta capacitat per moure’s entre dos sistemes ha fet que sovint se’ls consideri una generació especialment útil com a pont entre persones més grans i més joves.
En l’àmbit laboral, aquesta posició intermèdia també pot traduir-se en una certa facilitat per entendre expectatives diferents. Han conegut formes de treball més jeràrquiques i presencials, però també han viscut la digitalització, el teletreball, la comunicació immediata i els nous models professionals. Aquesta combinació d’experiències els permet entendre millor tant els hàbits de generacions anteriors com les dinàmiques de les que han crescut plenament connectades.
La seva relació amb la tecnologia també és particular perquè, en molts casos, no la van rebre com una cosa acabada. Van haver d’aprendre-la per etapes. Primer l’ordinador personal, després internet, més tard el mòbil, les xarxes socials, el núvol, les aplicacions i ara la intel·ligència artificial. Aquesta successió d’aprenentatges ha reforçat una cultura de l’adaptació constant: entendre una eina nova, abandonar-ne una altra i incorporar hàbits diferents una vegada i una altra.
També hi ha una dimensió d’autonomia que forma part de l’experiència compartida per molts membres d’aquesta cohort. Van créixer en una època amb menys supervisió digital, sense localització permanent i sense la possibilitat de resoldre qualsevol dubte en segons. Això va configurar una manera diferent d’afrontar la quotidianitat, basada més sovint en l’experiència directa, la improvisació i la necessitat de trobar solucions amb menys informació disponible. No és una característica exclusiva ni automàtica de tots els Xennials, però sí un element recurrent en la manera com molts descriuen aquella etapa de creixement.
Avui es troben davant d’una nova transformació. Després d’haver passat del món analògic al digital, ara veuen com la intel·ligència artificial entra en la feina, l’educació, la comunicació i la vida diària. I ho fan des d’una posició poc habitual: poden recordar perfectament com era viure abans de la connexió permanent i, al mateix temps, desenvolupar-se amb normalitat en un entorn dominat pels algoritmes, els smartphones i les eines digitals.
Potser aquesta sigui la característica que millor defineix els Xennials. No tant haver viscut entre dues generacions, sinó haver après a funcionar amb naturalitat en dues maneres molt diferents d’entendre el món. Una generació formada en analògic que ha acabat vivint plenament en digital.
