Rodalies deixa Girona i Figueres penjades: Illa assenyala SEMAF mentre els maquinistes denuncien Renfe i Adif
La paralització del servei ferroviari torna a perjudicar els usuaris gironins. El president de la Generalitat responsabilitza el sindicat de maquinistes de l’aturada, però SEMAF assegura que havia advertit dels riscos del temporal dies abans i acusa Renfe i Adif de no haver complert els procediments de seguretat.
Una altra jornada de problemes ferroviaris, una altra vegada autobusos alternatius i, novament, els usuaris pagant les conseqüències. Dimecres 7 d’octubre, les connexions de Rodalies a les comarques gironines van tornar a quedar greument afectades per una paralització del servei que ha obert un nou enfrontament entre el Govern de la Generalitat i els maquinistes.
A Girona i Figueres, les dificultats per desplaçar-se van obligar els viatgers a buscar alternatives al tren. Els autobusos van assumir bona part dels trajectes, però amb un sistema de sortides que no sempre coincidia amb els horaris ferroviaris habituals. Una situació especialment complicada per a les persones que depenen del transport públic per arribar a la feina, estudiar o acudir a una cita mèdica.
A primera hora del matí, els accessos a les andanes dels trens convencionals de l’estació de Girona estaven tancats i les pantalles mostraven únicament els serveis d’alta velocitat. A l’exterior, els autobusos alternatius mantenien les connexions cap al nord i cap a Barcelona.
No es tracta només d’una qüestió de comoditat. Quan falla el transport públic, moltes persones perden temps, han de modificar els seus plans i es veuen obligades a buscar solucions que no sempre tenen al seu abast.
Salvador Illa assenyala el sindicat de maquinistes
La crisi ha arribat al Parlament de Catalunya, on el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha responsabilitzat un sindicat de maquinistes de la paralització dels trens.
Illa ha defensat que determinar si una infraestructura ferroviària és segura correspon als organismes competents i no a les organitzacions sindicals. També ha anunciat que el Govern investigarà les circumstàncies de l’aturada.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha mantingut una posició similar. Ha qualificat d’inacceptable l’actuació de SEMAF i ha sostingut que les condicions de seguretat de la xarxa ja estaven acreditades per Renfe i Adif.
Segons Paneque, el conflicte no responia a un problema real de seguretat de les vies, sinó a una discrepància amb el sindicat majoritari de maquinistes.
Però aquesta explicació no coincideix amb la versió de SEMAF, que ha respost amb un comunicat especialment contundent contra els responsables ferroviaris.
SEMAF denuncia que havia advertit dels riscos dies abans
El Sindicato Español de Maquinistas Ferroviarios (SEMAF) ha publicat un comunicat oficial, amb data de 7 d’octubre, en què acusa Renfe i Adif d’una gestió deficient del temporal i rebutja que la paralització del servei tingués motivacions laborals.
Segons el sindicat, les advertències havien començat diversos dies abans de l’aturada.
El 3 d’octubre, SEMAF assegura que va reclamar per escrit l’activació dels protocols d’emergència davant l’alerta meteorològica vermella i la suspensió preventiva de la circulació.
Dos dies després, el 5 d’octubre, va presentar una nova comunicació exigint el compliment del procediment de seguretat ferroviària RV-SGS-PE-03-01, que estableix les verificacions necessàries abans de reprendre el servei en determinades circumstàncies.
El sindicat sosté que Renfe pretenia restablir la circulació sense haver completat totes les comprovacions exigides i sense facilitar la documentació corresponent als representants dels treballadors.
La denúncia inclou dades concretes. SEMAF afirma que no va començar a rebre els informes de seguretat fins a les 7.05 hores del mateix dimecres i que la comunicació oficial sobre la recuperació del servei no es va produir fins a les 8.16 hores.
Aquestes afirmacions contradiuen la versió de Renfe i del Govern, que defensen que existien garanties suficients per circular.
La qüestió és important: si els informes s’havien lliurat correctament i dins dels terminis establerts, com sostenen els responsables ferroviaris, cal explicar per què els maquinistes continuaven reclamant-los. I si SEMAF té raó sobre els retards en la documentació, correspon aclarir per què es va plantejar reprendre el servei abans de completar el procediment.
Un arbre caigut sobre un tren i més dubtes sobre la seguretat
El comunicat també fa referència a l’incident del dimarts 6 d’octubre a Vilanova i la Geltrú, quan un arbre va caure sobre un tren de Mitjana Distància durant el temporal.
L’incident va obligar a interrompre la circulació i evacuar els passatgers.
SEMAF considera que aquest episodi reforça les advertències que havia traslladat prèviament i denuncia que la circulació s’havia reprès sense completar les verificacions de seguretat que reclamava.
El sindicat també sosté que una suspensió planificada amb més antelació hauria permès organitzar millor els serveis alternatius i informar els passatgers abans de deixar-los sense tren.
Es tracta d’acusacions que Renfe i Adif han de poder respondre amb documentació i explicacions verificables. La responsabilitat sobre el compliment dels protocols no es pot establir únicament a partir de les declaracions d’una de les parts.
Una recuperació lenta que no resol els problemes dels usuaris
Al voltant del migdia, la circulació ferroviària començava a recuperar-se gradualment en diversos punts de Catalunya, però la normalitat encara quedava lluny.
A les comarques gironines, els serveis alternatius per carretera continuaven tenint un paper essencial. La informació oficial de Rodalies mantenia les connexions amb autobús entre Portbou, Figueres i Sils, amb parades intermèdies, i un servei directe entre Girona i Sant Andreu.
Encara al vespre, les alternatives per carretera continuaven figurant en la informació oficial de les línies RG1 i R11.
La represa progressiva dels trens no elimina les conseqüències que aquestes incidències tenen sobre els ciutadans. Tampoc no resol un problema recurrent: la dificultat de disposar d’un sistema de transport prou fiable per organitzar els desplaçaments quotidians.
Qui assumeix les responsabilitats polítiques?
Salvador Illa pot defensar que els maquinistes no tenen la competència per certificar l’estat de les vies. Sílvia Paneque pot exigir que el servei funcioni quan els organismes responsables consideren que hi ha garanties suficients.
Però governar també significa donar resposta als problemes que pateixen els ciutadans, especialment quan no es tracta d’un incident aïllat.
La Generalitat té responsabilitats sobre el servei de Rodalies, mentre que Renfe i Adif assumeixen funcions fonamentals en l’operació dels trens i el manteniment i la seguretat de les infraestructures. Aquest repartiment de competències no hauria de convertir-se en una successió d’explicacions que deixin els usuaris sense respostes.
El comunicat de SEMAF planteja qüestions que mereixen ser aclarides. Si el sindicat havia advertit dels riscos els dies 3 i 5 d’octubre, quina resposta va rebre? Quines comprovacions es van efectuar sobre les vies? Quan es van posar els informes a disposició dels treballadors? I per què les alternatives de transport no van evitar les dificultats de mobilitat?
Són preguntes que afecten directament la gestió del servei públic i que requereixen respostes documentades, no només declaracions polítiques.
També caldria explicar quines mesures es prendran perquè els passatgers disposin d’informació precisa quan es produeixi una suspensió i perquè els serveis alternatius estiguin preparats amb prou antelació.
La seguretat ferroviària ha de ser sempre la prioritat. Però garantir-la no hauria de ser incompatible amb informar correctament els ciutadans i organitzar una resposta eficaç davant les emergències.
Al final, qui pateix les conseqüències és l’usuari.
