Cadaqués s’enfronta a la Generalitat per les possibles restriccions al cap de Creus per recuperar la foca monjo
L’Ajuntament rebutja el projecte previst a cala Jugadora, denuncia que no ha estat consultat i alerta de les conseqüències per a la pesca, les activitats nàutiques i l’accés públic al litoral.
El projecte de la Generalitat per recuperar la foca monjo al cap de Creus ha topat amb l’oposició frontal de l’Ajuntament de Cadaqués. El consistori rebutja la proposta de reintroducció experimental d’aquesta espècie marina, que preveu cala Jugadora com a emplaçament preferent i que, segons denuncia el govern municipal, comportaria la instal·lació d’un recinte tancat que afectaria tres cales del municipi.
La iniciativa, impulsada des de la Secretaria de Transició Ecològica, pretén retornar al litoral català una espècie desapareguda de les seves aigües fa més de mig segle. Tanmateix, les mesures que es plantegen per facilitar-ne l’adaptació han obert un conflicte amb l’Ajuntament, que considera inacceptable que s’estudiïn restriccions d’aquesta magnitud sense haver consultat prèviament el municipi.
Tres cales i noves restriccions d’accés
La principal preocupació del govern municipal és la creació d’un espai tancat per acollir els animals durant la fase experimental. Segons l’Ajuntament, el projecte obligaria a modificar el Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) del Parc Natural de Cap de Creus per establir noves limitacions a la navegació i mantenir les embarcacions allunyades de la zona.
El regidor de Serveis Marítims, Manel Rahola, ha advertit que les conseqüències anirien més enllà del mar. La instal·lació del recinte també podria restringir l’accés a peu a determinats espais naturals i afectar veïns, excursionistes i visitants.
El consistori tem igualment que les limitacions repercuteixin en la pesca professional, les empreses d’activitats nàutiques, els centres de busseig i les embarcacions tradicionals, sectors estretament relacionats amb l’activitat econòmica i la identitat marinera de Cadaqués.
El cap de Creus ja disposa de restriccions de navegació i fondeig destinades a protegir els seus ecosistemes. El PRUG actual es va aprovar el juliol del 2025 i inclou sectors de prohibició de fondeig a cala Jugadora, entre altres espais, l’aplicació dels quals depèn de la instal·lació de les boies de delimitació corresponents. El conflicte actual gira al voltant de les mesures addicionals que es podrien introduir per desenvolupar el projecte de reintroducció.
L’alcaldessa denuncia que s’ha actuat sense comptar amb Cadaqués
L’alcaldessa, Pia Seriñana, ha mostrat el seu rebuig al fet que una actuació amb unes repercussions d’aquesta magnitud es pugui decidir unilateralment. Defensa que qualsevol modificació que afecti els usos del litoral ha de comptar amb el consens dels municipis, les entitats i els sectors vinculats al parc natural.
Seriñana assegura que l’Ajuntament va conèixer els detalls de la proposta a través dels mitjans de comunicació, sense haver rebut prèviament informació formal ni haver participat en la seva elaboració.
Davant d’aquesta situació, el govern municipal reclama que s’aturin els tràmits relacionats amb el projecte fins que se’n conegui l’abast real. També exigeix que no s’introdueixin modificacions que afectin la navegació, el fondeig o l’accés a peu sense l’acord de l’Ajuntament i dels sectors implicats.
La Generalitat afirma que el projecte encara és molt inicial
La versió traslladada des de la Generalitat introdueix un matís en el desacord. Segons ha publicat Nació, el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, va parlar recentment amb l’alcaldessa de Cadaqués i no seria la primera vegada que es plantejava aquesta iniciativa al municipi.
Fonts del Departament de Territori consultades pel mateix mitjà asseguren que el projecte es troba en una fase molt incipient i que es parlarà amb tots els agents implicats. Per tant, les dues parts mantenen versions diferents sobre la informació i els contactes que s’han produït fins ara, mentre les possibles restriccions continuen sense estar aprovades.
Una espècie desapareguda del litoral català fa més de 50 anys
La foca monjo del Mediterrani (Monachus monachus), coneguda en català com a vell marí, havia habitat antigament diferents zones del litoral mediterrani occidental. La persecució humana, les captures accidentals i la transformació dels seus hàbitats van contribuir a la seva desaparició de bona part d’aquestes costes. L’últim registre de l’espècie a Catalunya se situa el 1973.
Actualment és una espècie amenaçada, amb poblacions concentrades principalment al Mediterrani oriental i en determinades zones de l’Atlàntic.
El secretari de Transició Ecològica de la Generalitat, Jordi Sargatal, fa temps que defensa la recuperació d’aquesta espècie. La intenció del Govern és iniciar una primera fase del programa el 2027, possiblement en coordinació amb les Illes Balears, on també es contempla una futura reintroducció a l’illa de Cabrera.
Cala Jugadora figura entre els emplaçaments considerats adequats per les seves característiques naturals, amb zones arrecerades i una costa rocosa que podria oferir espais de descans i reproducció als animals.
Tot i això, el projecte encara es troba en una fase inicial. L’horitzó del 2027 correspon a l’inici previst dels treballs, no pas a una data confirmada per alliberar exemplars al cap de Creus.
El futur de cala Jugadora, pendent d’una decisió
L’oposició municipal introdueix un nou obstacle en una iniciativa que encara ha de resoldre qüestions tècniques, administratives i de col·laboració entre institucions.
Recuperar una espècie amenaçada constitueix el principal objectiu ambiental de la proposta, però l’Ajuntament insisteix que aquesta finalitat no pot justificar decisions que alterin profundament l’ús del litoral sense comptar amb les persones que hi viuen i hi treballen.
De moment, el tancament de les tres cales no és una mesura aprovada, sinó una conseqüència que el consistori atribueix al projecte plantejat. Encara falta conèixer el disseny definitiu de l’actuació, les restriccions que realment serien necessàries i com es desenvoluparà el diàleg entre la Generalitat, l’Ajuntament i els sectors afectats.
