El sector carni gironí afronta cinc dies de vaga per reclamar millores salarials i laborals

Empreses Notícies

El sector carni gironí afronta cinc dies de vaga per reclamar millores salarials i laborals

Les diferències entre sindicats i patronals sobre els salaris, la jornada laboral i l’organització del treball situen el sector davant cinc dies d’aturades, del 9 al 13 de novembre. El conflicte afecta una activitat de gran importància econòmica a les comarques gironines.

La indústria càrnia de Girona afronta un novembre marcat per la incertesa laboral. Les organitzacions sindicals UGT FICA i CCOO d’Indústria han convocat cinc dies consecutius de vaga, entre el 9 i el 13 de novembre, després de no aconseguir un acord amb les patronals per renovar el conveni col·lectiu estatal.

La mobilització arriba en un moment especialment delicat per a una activitat que ocupa milers de persones a les comarques gironines i que constitueix una peça important del teixit industrial català. La convocatòria és estatal i comprèn un sector amb aproximadament 126.000 treballadors a tot Espanya.

A Catalunya, les estimacions sindicals situen l’ocupació vinculada a aquesta activitat al voltant de les 30.000 persones, distribuïdes principalment entre les comarques gironines, Osona, el Bages i les terres de Lleida.

Un conflicte que va més enllà de les nòmines

El desacord entre els representants dels treballadors i les organitzacions empresarials no es limita a determinar quin increment salarial s’aplicarà durant els pròxims anys. La negociació també ha posat de manifest dues visions diferents sobre la manera d’organitzar l’activitat productiva i les condicions en què es desenvolupa.

Els sindicats plantegen un augment dels salaris d’almenys el 4% anual, amb mecanismes que permetin corregir la pèrdua de poder adquisitiu si els preus continuen augmentant. També volen evitar que els increments pactats quedin neutralitzats per altres conceptes retributius.

La jornada laboral és un altre dels principals obstacles. Actualment, el conveni estableix un màxim de 1.748 hores anuals, una xifra que les organitzacions sindicals volen reduir. Entre les propostes plantejades durant la negociació figura situar aquest límit en 1.712 hores.

A aquesta qüestió s’hi afegeixen altres demandes relacionades amb els descansos, els permisos per atendre familiars, la compensació del treball nocturn i la regulació dels horaris. També es reclama una supervisió més gran dels ritmes de producció, especialment en les tasques que exigeixen moviments continuats o esforços físics repetitius.

Les empreses alerten de les dificultats per assumir noves condicions

La representació empresarial defensa que les millores laborals han de ser compatibles amb les necessitats organitzatives i econòmiques de les empreses del sector carni.

Una de les ofertes que ha estat sobre la taula preveu augments salarials del 3,8% el 2026, del 2,5% el 2027 i del 2% el 2028, amb una revisió vinculada a la inflació però subjecta a limitacions.

Tanmateix, no totes les associacions empresarials han formulat exactament la mateixa proposta. ANAFRIC ha defensat un plantejament propi amb increments del 3,8%, el 2% i el 3% durant aquests tres exercicis, respectivament, i mecanismes addicionals de revisió.

Aquesta organització considera que una vaga de cinc dies perjudicaria tant les empreses com els treballadors. També reclama que el nou conveni incorpori instruments per gestionar millor l’absentisme i facilitar la planificació de la producció, especialment a les petites i mitjanes empreses.

La patronal sosté que existeix voluntat negociadora i rebutja que la manca d’acord es pugui atribuir exclusivament a la seva posició.

Girona, un territori especialment exposat a les conseqüències

La concentració d’empreses del sector carni en diferents municipis gironins fa que el conflicte tingui una dimensió que supera les instal·lacions dels centres de treball afectats.

Comarques com la Garrotxa i la Selva mantenen una relació important amb aquesta activitat, que genera ocupació directa i també dona feina a empreses de transport, manteniment, distribució i altres serveis.

Una interrupció de la producció durant cinc jornades podria obligar a reorganitzar processos de fabricació, modificar calendaris de lliurament i ajustar l’activitat dels proveïdors. Aquestes conseqüències serien especialment sensibles en instal·lacions que treballen amb productes peribles i que necessiten mantenir una coordinació constant entre les diferents fases de producció.

Ara bé, l’abast real de les possibles alteracions dependrà del nombre de treballadors que decideixin participar en la vaga i de les característiques de cada centre.

També cal tenir present l’impacte econòmic individual de la protesta. Els treballadors que secundin les aturades deixaran de percebre la remuneració corresponent al temps de vaga, una circumstància que pot pesar en la decisió de moltes famílies.

La mediació no aconsegueix acostar les posicions

L’intent de mediació celebrat el 21 d’octubre al Servei Interconfederal de Mediació i Arbitratge va finalitzar sense un compromís que permetés suspendre les mobilitzacions.

Segons la versió sindical, la trobada no va aportar avenços suficients respecte de les propostes empresarials anteriors. UGT i CCOO també asseguren que havien presentat alternatives per facilitar un acord, però que no van obtenir la resposta que esperaven.

Per la seva banda, les organitzacions empresarials defensen els esforços realitzats durant la negociació i insisteixen en la necessitat de trobar una solució assumible per al conjunt del sector.

Les diferències continuen obertes en qüestions essencials com l’evolució dels salaris, la reducció del temps de treball i la flexibilitat que poden aplicar les empreses a l’hora d’organitzar les jornades.

El compte enrere ja ha començat

A menys de dues setmanes de l’inici previst de les aturades, el marge per evitar el conflicte encara existeix, però qualsevol acord requerirà moviments en una negociació que fins ara no ha aconseguit satisfer les dues parts.

Per als treballadors, el resultat determinarà una part important de les seves condicions laborals durant els pròxims anys. Per a les empreses, també influirà en l’organització de l’activitat i en la previsió dels costos de producció.

A les comarques gironines, on el sector carni forma part de l’economia quotidiana de nombroses poblacions, el desenvolupament del conflicte tindrà una rellevància especial.

La qüestió ja no és només si s’arribarà a un acord abans del 9 de novembre, sinó quines condicions laborals i quin model d’organització acabaran definint el futur d’un sector essencial per a l’economia del territori.

Foto / Girona360IA
PublicidadJulia Carpintero Rich. Pintor en Salt y Girona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *