Blanes renuncia a municipalitzar les escoles bressol cinc anys després d’aprovar-ho
L’Ajuntament aposta per una empresa externa per gestionar els tres centres públics, amb 234 places. La decisió arriba després d’un informe econòmic desfavorable, una licitació fallida i mesos de protestes de les treballadores per les seves condicions laborals.
Blanes ha descartat la municipalització de les seves tres escoles bressol públiques mitjançant l’empresa municipal Blanes Medi Ambient, SAU, aprovada el juny del 2021 i mai materialitzada. En el ple del 2 de novembre, l’Ajuntament va aprovar modificar la forma de gestió del servei i impulsar una licitació per seleccionar una empresa externa. El consistori descriu la nova fórmula com una «gestió directa a través de la col·laboració d’una empresa externa», una expressió que cal distingir de la municipalització que s’ha abandonat.
La decisió afecta les escoles bressol de Can Borell, La Plantera i Ca la Guidó, que ofereixen conjuntament 234 places. Però el canvi va més enllà d’una qüestió administrativa: posa fi a un projecte de gestió pública que havia generat expectatives entre les treballadores i arriba després d’anys de reivindicacions salarials, pròrrogues contractuals i dificultats per desencallar el futur del servei.
Una municipalització aprovada el 2021 que no s’ha fet realitat
El 21 de juny del 2021, durant l’anterior mandat municipal, el ple de Blanes va aprovar la municipalització de les escoles bressol mitjançant Blanes Medi Ambient, SAU, una empresa de capital públic.
Aquella decisió, impulsada sota el govern d’ERC i Blanes en Comú Podem, havia d’obrir el camí perquè el servei passés a gestionar-se a través d’una estructura municipal.
Tanmateix, el procés no es va completar. El 2 de juny del 2025, un informe de la Intervenció Municipal va concloure que la gestió directa no era viable en les condicions plantejades. Segons l’Ajuntament, l’increment dels costos i les regles fiscals impedien assumir la subrogació del personal.
Segons el consistori, l’informe de la Intervenció Municipal va impedir tirar endavant la fórmula aprovada el 2021. El nou acord preveu seleccionar una empresa externa mitjançant una licitació; això no altera la titularitat municipal dels centres.
Una licitació anterior que també va acabar encallada
El camí fins a aquesta decisió tampoc no ha estat senzill.
El juny del 2026 ja s’havia publicat una licitació per adjudicar la gestió de les tres escoles bressol. El procediment tenia un valor estimat de 5.010.785,38 euros i preveia una durada de tres anys, sense possibilitat de pròrroga.
Aquell concurs, però, va quedar sense efecte després que es detectés una omissió relacionada amb l’acord salarial català en l’estudi econòmic del contracte.
La qüestió consta en la resolució 292/2026, del 15 de juliol, del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. El tribunal va inadmetre, per pèrdua sobrevinguda del seu objecte, el recurs presentat per l’Associació de Llars d’Infants de Catalunya, ja que l’Ajuntament havia desistit prèviament de la licitació.
La documentació assenyala que calia revisar l’estudi econòmic i refer els documents contractuals per incorporar correctament les previsions salarials aplicables.
Per tant, el nou acord municipal no només representa l’abandonament de la municipalització, sinó també un intent de superar els problemes que havien impedit completar la contractació anterior.
Les treballadores reclamen solucions després d’anys d’incertesa
El conflicte laboral és una de les qüestions centrals d’aquesta situació.
Les professionals de les escoles bressol municipals fa temps que denuncien la precarietat de les seves condicions laborals, la pèrdua de poder adquisitiu i la manca de concreció sobre el futur del servei.
En un comunicat publicat directament per CCOO de Girona el 22 de setembre de 2026, les treballadores van denunciar que continuaven subjectes a condicions vinculades a un contracte del 2017 i van anunciar mobilitzacions coincidint amb els plens municipals. El sindicat també va advertir de les conseqüències dels retards per a les millores pedagògiques previstes.
Les reivindicacions detallades per CCOO inclouen compensar la no aplicació de la Taula Salarial A des de l’1 de gener de 2025, mantenir els plusos de qualitat i l’increment del 3,1% en els casos corresponents, i reclamar les quantitats que consideren pendents per l’absorció del plus de qualitat des del 2022. Es tracta de demandes del col·lectiu, no de deutes reconeguts aquí per l’Ajuntament.
El col·lectiu també reclamava terminis concrets per a la nova licitació i advertia que, si no obtenia una resposta satisfactòria, podria ampliar les mobilitzacions, sense descartar la vaga.
El govern municipal confia que el nou contracte contribueixi a posar fi al conflicte. Tanmateix, l’aprovació de la licitació no permet donar per resoltes les reivindicacions laborals.
Caldrà comprovar quines condicions definitives s’estableixen, com es garanteix la continuïtat del personal i si el nou model comporta les millores salarials reclamades.
Un ple amb el govern a favor i Blanes en Comú Podem en contra
La modificació del model de gestió es va aprovar amb els vots favorables del PSC, Junts per Blanes, Blanes Sí i Grup Blanes.
ERC, PP, VOX, CUP i el regidor no adscrit es van abstenir, mentre que Blanes en Comú Podem va ser l’únic grup que hi va votar en contra.
L’acord també inclou l’aprovació de l’expedient de contractació i dels plecs que han de regular el nou concurs públic.
La tinenta d’alcalde d’Educació, Gloria Agudo, va ser l’encarregada de defensar la proposta durant la sessió plenària.
Tres escoles bressol i 234 places públiques
El servei municipal d’escoles bressol de Blanes està format per tres centres distribuïts en diferents zones del municipi.
Centre Places
Can Borell 94
La Plantera 74
Ca la Guidó 66
Total 234
El canvi aprovat afecta la fórmula de gestió, no la titularitat dels equipaments. Els tres centres continuen sent municipals. L’Ajuntament ha anunciat una licitació per incorporar una empresa externa al funcionament del servei, tot i que qualifica la nova fórmula de «gestió directa a través de la col·laboració» amb aquesta empresa.
Aquesta distinció és important per a les famílies, ja que la gestió externa no significa, per si mateixa, que els centres deixin de formar part de la xarxa pública.
Tampoc no es pot concloure, amb la informació disponible, que la decisió comporti modificacions immediates de les quotes, les places o els serveis educatius.
Què queda pendent de resoldre?
L’aprovació municipal obre una nova etapa, però encara hi ha qüestions importants que hauran de concretar-se.
Una de les principals serà conèixer les condicions econòmiques definitives de la nova licitació, especialment després que el procediment anterior quedés sense efecte per deficiències en l’estudi de costos.
També serà necessari aclarir com es traslladaran al nou contracte les condicions laborals de la plantilla i quines garanties s’establiran per assegurar la continuïtat i la qualitat del servei educatiu.
Per a les famílies, el principal interrogant és si el canvi de gestió tindrà alguna conseqüència pràctica en el funcionament dels centres.
I per a les treballadores, la qüestió és si el nou concurs permetrà superar una situació que, segons les seves denúncies, fa anys que s’arrossega.
Cinc anys després d’aprovar la municipalització, Blanes ha escollit un camí diferent. Ara, el repte de l’Ajuntament serà demostrar que aquest canvi de model pot garantir l’estabilitat del servei, unes condicions laborals adequades i una educació infantil pública de qualitat.



