Catalunya lidera les peticions de regularització d’immigrants i Girona està per sobre de la mitjana estatal
Catalunya ha tancat el procés de regularització extraordinària com el territori amb més sol·licituds de tot l’Estat. El balanç situa la comunitat al capdavant amb 257.602 expedients presentats, dins d’un procediment que ha superat el milió de peticions i que ara entra en la fase de tramitació administrativa.
A la demarcació de Girona, la xifra arriba a 22.701 sol·licituds. El volum no és el més alt de Catalunya, però sí que té una lectura pròpia quan es mira en relació amb la població. En un territori de menys de 840.000 habitants, el registre equival aproximadament a una petició per cada 37 veïns.
El repartiment per demarcacions confirma el pes de Barcelona, que concentra 192.195 sol·licituds. Tarragona en suma 27.214, Girona 22.701 i Lleida 15.492. La dada situa Girona en tercer lloc en nombres absoluts, però per sobre de la mitjana estatal quan el balanç es calcula per habitant.
Aquesta proporció és la clau del cas gironí: mentre el conjunt estatal se situa al voltant de 24 sol·licituds per cada 1.000 habitants, Girona s’enfila fins a unes 27. Això deixa la demarcació aproximadament un 14% per sobre de la mitjana estatal, sense necessitat d’inflar la dada ni presentar-la com un lideratge que no té dins de Catalunya.
El procés no s’ha de confondre amb permisos ja concedits. Les xifres corresponen a sol·licituds presentades dins d’una regularització extraordinària i els expedients han de seguir el seu curs. Per tant, el balanç mesura sobretot el volum de persones que han intentat acollir-se al procediment i la càrrega administrativa que això suposa.
La regularització estava adreçada a persones migrants que ja eren al territori i que complien uns requisits concrets, com acreditar una presència prèvia i no tenir antecedents penals. També s’hi podien acollir determinats perfils vinculats a procediments de protecció internacional, sempre dins dels terminis fixats pel govern espanyol.
El perfil general del procés apunta a una majoria de persones en edat laboral i a un pes destacat de nacionalitats d’Amèrica Llatina, amb Colòmbia entre les procedències més nombroses, seguida d’altres orígens com el Marroc, Veneçuela o el Perú. El govern espanyol ha vinculat la mesura a la incorporació al mercat de treball i a la reducció de situacions d’irregularitat administrativa.
A Catalunya, el volum final supera de llarg les previsions inicials i reforça la pressió sobre les oficines d’estrangeria. El Ministeri no ha publicat un desglossament per municipis o comarques, de manera que no es pot atribuir el pes de Girona a cap ciutat concreta sense dades oficials. El que sí que queda clar és que la demarcació té un paper rellevant dins del mapa català.
La fotografia final és directa: Catalunya lidera les peticions de regularització extraordinària i Girona hi aporta 22.701 expedients. La xifra no col·loca la demarcació al capdavant del rànquing català, però sí per sobre de la mitjana estatal en proporció a la població.
