Gairebé 94.000 multes: el radar que sacseja Girona
Hi ha radars que multen i després hi ha el de la Jonquera. Instal·lat a l’entrada sud del municipi, en un tram de l’N-II, el cinemòmetre va començar a sancionar el 21 d’octubre del 2024 i en pocs mesos ja s’havia convertit en un dels dispositius més polèmics de les comarques gironines.
Les xifres expliquen bona part del perquè. Entre el 21 d’octubre del 2024 i el 20 de febrer del 2025 es van comptabilitzar 50.553 sancions, una mitjana d’unes 411 multes cada dia.
I allò només era el principi. El balanç posterior comptabilitza 31.821 expedients durant el 2024 i 62.169 més entre l’1 de gener i el 30 de setembre del 2025. En total, 93.990 expedients en menys d’un any.
El ritme va anar baixant amb el pas dels mesos. Dels prop de 383 expedients diaris de la primera etapa es va passar a uns 228 diaris durant els nou primers mesos del 2025. Una reducció important, però que continua deixant una quantitat de sancions extraordinàriament elevada.
La dimensió econòmica encara crida més l’atenció. Fins al 31 d’agost del 2025 s’havien cobrat 783.261,97 euros vinculats a les sancions del radar. Encara faltaven setmanes perquè el dispositiu complís el seu primer aniversari.
La comparació amb les previsions inicials és especialment significativa. La documentació vinculada a la concessió contemplava una estimació d’uns 315.000 euros anuals en sancions. Abans d’arribar al primer any de funcionament, l’import cobrat ja equivalia a gairebé dues vegades i mitja aquella previsió.
Això no significa, però, que els més de 783.000 euros acabessin íntegrament a les arques municipals. XALOC participa en la gestió de les sancions i existeixen despeses associades al servei. Tampoc tots els expedients oberts impliquen necessàriament un cobrament immediat. El que sí que deixa clar la xifra és que el volum real va superar àmpliament el que s’havia calculat abans de posar el radar en funcionament.
La ubicació també ajuda a entendre què està passant. El dispositiu es troba a l’N-II, a l’entrada sud de la Jonquera, entre dues rotondes i en una zona amb una elevada circulació de vehicles. El límit de velocitat és de 60 km/h i el radar pot controlar el trànsit en tots dos sentits.
Abans de la seva instal·lació, l’Ajuntament defensava que els estudis realitzats havien detectat que nou de cada deu vehicles superaven la velocitat permesa en aquest punt. El consistori també relacionava l’excés de velocitat amb l’accidentalitat del tram i justificava el cinemòmetre com una mesura de seguretat viària.
La condició fronterera de la Jonquera és una altra peça important. Aproximadament el 74% dels expedients del període analitzat corresponien a vehicles amb matrícula estrangera. Durant el 2024 representaven el 61%, mentre que el 2025 el percentatge va arribar al 81%.
La polèmica va esclatar quan van començar a arribar les primeres notificacions. Alguns conductors van descobrir que acumulaven diverses sancions abans d’haver rebut la primera carta. Es van conèixer casos de persones amb més de vint multes i famílies que asseguraven haver-ne acumulat desenes.
La plataforma ciutadana Stop Radar va començar a mobilitzar-se i va aconseguir més de 1.500 signatures reclamant la retirada del dispositiu. Les protestes van acabar arribant també al ple municipal.
El consistori va aprovar una moció que reclamava retirar el radar i revisar les sancions. Una part de l’oposició qüestionava la situació jurídica del tram després de la cessió de la carretera per part de l’Estat a l’Ajuntament.
L’alcaldessa de la Jonquera, Míriam Lanero, va rebutjar aquestes interpretacions i va mantenir el radar argumentant que la seva finalitat principal era reduir la velocitat i millorar la seguretat.
El cas també va arribar al Síndic de Greuges. Després d’analitzar les queixes presentades, la institució no va apreciar irregularitats que obliguessin a retirar el dispositiu.
Amb el pas del temps, el nombre de sancions diàries ha anat disminuint. El radar ja és conegut per bona part dels conductors habituals de la zona i les dades indiquen que el ritme de multes és inferior al dels primers mesos.
Però queda una fotografia difícil d’ignorar: gairebé 94.000 expedients en menys d’un any i més de 783.000 euros ja cobrats abans que el dispositiu complís el seu primer aniversari.
El radar continua al seu lloc i la discussió també. Per uns és una eina que ha aconseguit que els conductors aixequin el peu de l’accelerador. Per altres, les xifres de sancions i recaptació han superat qualsevol proporció imaginable quan es va instal·lar.
El que ja no admet gaire discussió són els números. El radar de l’N-II a la Jonquera ha acabat convertint-se en un dels cinemòmetres més comentats de les comarques gironines.
