Petita guia de tardor: deu indrets de muntanya per descobrir Girona
Del Pirineu a la Garrotxa, boscos, volcans, valls i pobles de pedra ofereixen alguns dels paisatges més espectaculars de la tardor gironina
La tardor ja ha començat, però a les comarques gironines no arriba a tot arreu al mateix temps. Mentre a les zones més altes del Pirineu les temperatures ja comencen a baixar amb força i el paisatge inicia la seva transformació, a cotes més baixes encara caldrà esperar unes setmanes per trobar els colors més intensos.
Aquesta diferència permet seguir gairebé pas a pas l’avanç de l’estació. Primer cal mirar cap al Ripollès i les zones de més altitud. Després, a mesura que avança l’octubre, els grocs, ocres i vermells van baixant per les valls fins que la Garrotxa entra en un dels moments més esperats de l’any.
Propoaem una petita guia amb deu indrets de muntanya per aprofitar aquest recorregut natural de la tardor.
1. Vall de Núria i Queralbs, començar des de ben amunt
Si volem buscar les primeres sensacions de tardor, un dels millors llocs per començar és el Pirineu.
Queralbs és la porta d’entrada a la Vall de Núria i ja ofereix aquell paisatge de pedra, muntanya i boscos que anuncia el canvi d’estació. A mesura que es guanya altitud, el paisatge es torna més obert i la vegetació deixa pas progressivament a l’alta muntanya.
Aquí la tardor no és la mateixa que trobarem més endavant a la Garrotxa. No es tracta de buscar grans extensions de faigs tenyits de vermell, sinó de contemplar com la muntanya abandona els colors de l’estiu. La llum canvia, les temperatures baixen i els cims comencen a recordar que l’hivern ja no queda tan lluny.
És, precisament per l’altitud, un dels indrets on convé no esperar massa.
Quan anar-hi: finals de setembre i primera meitat d’octubre.
2. Setcases i la Vall de Camprodon
La Vall de Camprodon permet seguir la tardor sense abandonar el Ripollès.
Camprodon pot ser el punt de partida d’una ruta que continua per Llanars i Vilallonga de Ter fins arribar a Setcases. A mesura que la carretera remunta la vall, els pobles es fan més petits i les muntanyes guanyen protagonisme.
No és imprescindible preparar una gran excursió. Una de les gràcies d’aquesta zona és poder aturar-se en diferents punts, caminar pels pobles i continuar després cap a la capçalera del Ter.
Durant l’octubre, els boscos que envolten la vall van canviant de tonalitat i les primeres hores del matí comencen a tenir aquella fredor característica de la muntanya quan l’estiu ja queda enrere.
Quan anar-hi: octubre.
3. Molló i Espinavell, la tardor més ramadera
A pocs quilòmetres de Camprodon hi ha una altra manera de viure la muntanya.
Molló i Espinavell ofereixen un paisatge més obert, marcat pels prats, els boscos i la ramaderia. Les carreteres petites i els nuclis disseminats converteixen aquesta zona en una bona alternativa per a qui prefereix fugir dels indrets més concorreguts.
La tardor té aquí, a més, una data assenyalada. Cada 13 d’octubre, Espinavell celebra la tradicional Tria de Mulats. El bestiar que ha passat l’estiu a la muntanya baixa fins a les Planes d’Espinavell, on se celebra una fira ramadera d’arrel tradicional que s’ha convertit en una de les cites més singulars del Ripollès.
El 2026, la Tria de Mulats tornarà a celebrar-se el dimarts 13 d’octubre.
Quan anar-hi: primera meitat d’octubre; el 13 d’octubre si es vol coincidir amb la Tria de Mulats.
4. Beget, pedra entre muntanyes
Beget és un d’aquells pobles on el trajecte ja forma part de l’experiència.
La carretera s’endinsa entre muntanyes fins que apareixen les cases de pedra, els petits ponts i l’església romànica de Sant Cristòfol. A la tardor, el contrast entre el nucli i els boscos que l’envolten transforma completament la imatge del poble.
No cal plantejar una caminada exigent. Passejar pels carrers, travessar els ponts i allunyar-se una mica del centre és suficient per entendre per què Beget guanya tant quan desapareix la calor de l’estiu.
A mesura que avança octubre, la vegetació que envolta el poble pren el protagonisme.
Quan anar-hi: octubre i primera meitat de novembre.
5. Vallfogona de Ripollès i el torrent de la Masica
Vallfogona de Ripollès ofereix una tardor més humida i amagada.
El torrent de la Masica permet caminar entre vegetació, aigua, petits salts i racons ombrívols. És un paisatge diferent de les grans valls obertes del Pirineu i especialment atractiu quan les fulles comencen a cobrir els camins.
Aquí sí que val la pena calçar-se bé i caminar. El poble pot servir de punt de partida abans d’endinsar-se pels boscos de l’entorn, on l’aigua i la vegetació formen una de les combinacions més interessants de la tardor al Ripollès.
Quan anar-hi: octubre i novembre.
6. Sant Joan de les Abadesses i la vall del Ter
No tota la muntanya gironina és alta muntanya.
Sant Joan de les Abadesses permet combinar els colors de la tardor amb patrimoni i paisatge fluvial. El monestir, el Pont Vell i el nucli històric són els punts més coneguts, però durant aquests mesos també val la pena mirar cap al Ter i els camins que recorren els voltants.
La vegetació de ribera i els boscos propers introdueixen progressivament els colors de la temporada en un paisatge més amable que el de les zones més elevades del Ripollès.
També és una bona parada per combinar amb altres indrets de la comarca en una escapada d’un dia.
Quan anar-hi: octubre i principis de novembre.
7. La Fageda d’en Jordà, quan el bosc canvia de pell
Amb la Fageda d’en Jordà no cal tenir pressa.
A finals de setembre, bona part del bosc encara pot conservar l’aspecte de les últimes setmanes d’estiu. El moment més esperat arriba més endavant, quan els faigs comencen a tenyir-se de groc, ocre i marró i les fulles cobreixen els camins.
La Fageda és singular també per l’indret on creix. El bosc s’estén sobre una colada de lava del Croscat, en un terreny de baixa altitud —al voltant dels 550 metres— poc habitual per a una fageda.
Per a una visita tranquil·la, el Parc Natural disposa d’un itinerari circular de 2,6 quilòmetres, pràcticament planer i catalogat com a molt fàcil.
Quan anar-hi: finals d’octubre i novembre, tot i que el moment exacte varia cada any segons les temperatures, la pluja i el vent.
8. Santa Pau, Santa Margarida i el Croscat
A la mateixa zona es pot convertir la visita a la Fageda en una jornada sencera.
Santa Pau aporta el paisatge medieval. El volcà de Santa Margarida sorprèn per l’ampli cràter que guarda una petita ermita al seu interior. I el Croscat mostra una cara completament diferent, amb les grederes que deixen al descobert els materials volcànics.
El Parc Natural té senyalitzat un itinerari circular que uneix la Fageda d’en Jordà, Santa Margarida i el Croscat. La ruta actual és de 10,9 quilòmetres, acumula uns 290 metres de desnivell positiu i té una durada estimada de tres hores i quart.
És una de les opcions més completes per combinar bosc, muntanya i paisatge volcànic en una sola sortida.
Quan anar-hi: octubre i novembre.
9. L’Alta Garrotxa, la tardor més feréstega
L’Alta Garrotxa és diferent.
El relleu es torna més abrupte, els nuclis habitats són més escassos i el paisatge està dominat per cingleres, rieres, boscos i carreteres que s’endinsen en un territori molt menys urbanitzat.
Sadernes és una de les portes d’entrada més conegudes, però l’interès de la zona va molt més enllà d’un únic punt. Aquí la tardor no és només una qüestió de colors. També és silenci, humitat, muntanya i aquella sensació d’allunyar-se ràpidament de les zones més transitades.
Abans de fer una ruta convé consultar les condicions meteorològiques, l’estat dels itineraris i les possibles regulacions d’accés.
Quan anar-hi: octubre i novembre.
10. La Vall d’en Bas i els Hostalets
El recorregut acaba més al sud, però sense abandonar les muntanyes.
La Vall d’en Bas presenta un paisatge molt diferent del que hem trobat al Pirineu. Els camps ocupen el fons de la vall mentre els boscos pugen pels vessants de les muntanyes. Quan arriba la tardor, aquest contrast es fa especialment visible.
Els Hostalets d’en Bas és un dels nuclis més característics de la vall. Les cases tradicionals, els balcons de fusta i la muntanya que s’aixeca al darrere formen una de les imatges rurals més recognoscibles de la Garrotxa.
Però el poble és només el punt de partida. Els voltants permeten caminar, descobrir petits nuclis i contemplar com la tardor va baixant dels boscos fins al fons de la vall.
És també una bona manera d’acabar aquesta ruta imaginària. Hem començat a l’alta muntanya de Núria i acabem entre camps, boscos i cingleres de la Garrotxa.
Quan anar-hi: finals d’octubre i novembre.
Per trobar la tardor, cal saber quan buscar-la
Aquests deu indrets tenen una cosa en comú, però no necessàriament coincideixen en el seu millor moment.
La tardor avança condicionada per l’altitud, les temperatures, la pluja, el vent i l’orientació de cada bosc. Per això és difícil fixar una data exacta per trobar els colors en el seu punt màxim.
A finals de setembre i principis d’octubre, la mirada s’ha de dirigir sobretot cap a les zones més elevades del Ripollès. Núria, Setcases, Molló o Espinavell són alguns dels primers llocs on es percep clarament que l’estiu s’ha acabat.
Durant l’octubre, el canvi s’estén progressivament per les valls i els boscos de muntanya. I quan arriben les últimes setmanes del mes i entra novembre, la Garrotxa acostuma a assumir bona part del protagonisme.
No hi ha, per tant, un únic cap de setmana perfecte.
Aquesta és precisament la gràcia. La mateixa ruta feta amb quinze dies de diferència pot oferir un paisatge completament nou.
La tardor tot just comença. I a les muntanyes de Girona encara queda el millor per arribar.
