SOS Costa Brava denuncia que el decret de la posidònia no s’aplica
L’entitat alerta que la nova normativa estatal no s’estaria fent complir a la Costa Brava després de detectar desenes d’embarcacions fondejades al Golfet.
La protecció de la posidònia a la Costa Brava torna a quedar sota els focus. SOS Costa Brava ha denunciat que el nou Reial decret 191/2026, aprovat per reforçar la conservació de les praderies de fanerògames marines al Mediterrani, no s’estaria aplicant de manera efectiva sobre el terreny. La denúncia arriba en plena temporada d’estiu i posa el focus en un problema conegut: la pressió de les embarcacions sobre alguns dels espais marins més sensibles del litoral gironí.
Segons ha fet públic la federació ecologista, membres de la seva Comissió de Medi Marí van realitzar aquest cap de setmana una jornada de vigilància a l’espai protegit Natura 2000 Castell-Cap Roig, entre Palafrugell i Mont-ras. Durant aquesta inspecció, l’entitat assegura que va detectar prop de seixanta embarcacions fondejades a la badia del Golfet, moltes d’elles situades sobre zones amb praderies de posidònia identificades en la cartografia oficial.
La situació denunciada no és menor. El Reial decret 191/2026 estableix, amb caràcter general, la prohibició de fondejar sobre praderies de Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa. També limita el fondeig en zones de sorra properes quan la cadena, l’àncora o el moviment de l’embarcació poden acabar afectant aquests hàbitats. La norma només permet el fondeig sobre aquestes praderies quan es fa mitjançant sistemes autoritzats de baix impacte, com boies o camps de boies específicament regulats.
El conflicte, per tant, no gira al voltant de si la norma existeix o no. La norma hi és. El problema, segons SOS Costa Brava, és que la seva aplicació real continua sent feble. L’entitat afirma que, davant els fondejos detectats al Golfet, va contactar amb el 112 per comunicar un possible incompliment i demanar la intervenció dels Mossos del Mar. Segons la federació, la resposta rebuda va evidenciar les dificultats per actuar, amb arguments com la manca de senyalització física de les praderies, dubtes sobre el procediment sancionador i la necessitat d’acreditar amb imatges submarines l’impacte efectiu sobre l’hàbitat.
SOS Costa Brava discrepa d’aquesta interpretació. La federació defensa que la prohibició té un caràcter preventiu i que no cal esperar a demostrar un dany concret per actuar quan una embarcació fondeja sobre una zona protegida o en un punt on el bornejament pot afectar la praderia. Dit d’una altra manera: si la llei només serveix quan el mal ja està fet, la protecció arriba tard. I en el cas de la posidònia, arribar tard pot voler dir dècades de recuperació.
La cartografia és un altre dels punts clau. Catalunya disposa des de fa anys d’eines per localitzar les praderies de fanerògames marines al litoral. La Generalitat explica que aquesta cartografia serveix per conèixer la distribució dels herbassars marins i afavorir-ne la protecció. També existeixen capes digitals georeferenciades sobre la distribució coneguda d’aquests hàbitats i zones d’influència pensades per orientar l’avaluació ambiental i l’ordenació de les activitats al medi marí.
Per això, SOS Costa Brava reclama que les administracions utilitzin aquestes eines de manera efectiva, informin millor els navegants, reforcin la vigilància i exigeixin el desplaçament de les embarcacions cap a zones on el fondeig sigui permès. L’entitat considera que, si la cartografia oficial és accessible, no es pot justificar la inacció només per la manca de boies o senyals visibles sobre el mar.
El debat també arriba després que la mateixa federació ja hagués alertat mesos enrere sobre els canvis en la cartografia FANCAT, que, segons l’entitat, podrien reduir la capacitat de protecció d’algunes praderies i clapes de posidònia. SOS Costa Brava defensa que aquests hàbitats no s’han de protegir només quan apareixen com una taca compacta al mapa, sinó també tenint en compte les zones degradades, els límits de recuperació i els espais on la praderia pot regenerar-se.
La posidònia no és una alga decorativa del fons marí. És una planta marina endèmica del Mediterrani i un dels ecosistemes més valuosos del litoral. Les seves praderies serveixen de refugi i zona de cria per a nombroses espècies, ajuden a mantenir la qualitat de l’aigua, contribueixen a fixar sediments, protegeixen les platges de l’erosió i tenen un paper destacat com a embornal de carboni. Quan una àncora o una cadena arrossega el fons, el dany pot ser molt superior al que es veu des de la superfície.
El cas del Golfet torna a posar sobre la taula una pregunta incòmoda: de què serveix aprovar una normativa ambiental si després no hi ha prou recursos, criteris clars i voluntat sancionadora per fer-la complir? La Costa Brava viu cada estiu una pressió marítima intensa, especialment en cales i badies d’alt valor paisatgístic i ecològic. Sense control efectiu, la protecció de la posidònia corre el risc de quedar en paper mullat.
La denúncia de SOS Costa Brava no apunta només als patrons de les embarcacions. També interpel·la les administracions responsables de la gestió del litoral, la vigilància marítima, la senyalització i l’aplicació de la normativa. El repte és fer compatible l’activitat nàutica amb la conservació d’uns hàbitats que no es poden substituir ni recuperar fàcilment.
