Així és MONA, el refugi en Girona que dona una nova vida als primats
A Riudellots de la Selva es fa des de fa 25 anys una feina extraordinària que molta gent de les comarques gironines encara desconeix. Allà, ximpanzés i macacos que han patit explotació o han viscut en condicions inadequades troben un centre dedicat al seu rescat, rehabilitació i benestar.
És la Fundació MONA.
El projecte va començar l’any 2001 i s’ha convertit en un centre de referència dedicat als primats rescatats. Però explicar MONA només com el lloc on viuen uns quants ximpanzés i macacos seria quedar-se molt curt.
Darrere de cada animal hi ha cuidadors, veterinaris i professionals. Hi ha seguiment, alimentació, instal·lacions adaptades, investigació, formació i una feina que continua cada dia durant anys.
Perquè rescatar un animal és només el principi.
Animals que arriben després d’històries molt dures
MONA no compra animals ni els cria per exhibir-los.
Els primats que arriben al centre procedeixen de situacions en què necessiten ser acollits i rehabilitats.
Al llarg de la seva història, la fundació ha treballat amb animals procedents del món del circ, els espectacles, la televisió, la publicitat o la tinença privada.
Algunes de les històries que expliquen els orígens del centre resulten difícils d’imaginar avui.
Els primers ximpanzés que van motivar la creació de MONA havien estat utilitzats en espectacles i havien passat més de vuit anys tancats dins d’un vell camió.
La resposta a aquella situació va acabar convertint-se en un projecte que aquest 2026 arriba al seu primer quart de segle.
Des d’aleshores, el centre ha continuat rebent primats que necessitaven una alternativa després d’anys de captivitat.
El rescat és només el primer dia
Aquí hi ha una part fonamental de la feina de MONA que sovint queda amagada darrere de les imatges dels animals.
Quan un primat arriba al centre, la història no s’acaba. Comença una altra etapa.
La fundació treballa en la rehabilitació dels animals i en el seu benestar a llarg termini. Els ximpanzés i macacos disposen de recintes interiors i exteriors adaptats, reben atenció especialitzada i són atesos per l’equip responsable del centre.
És una responsabilitat enorme.
Un ximpanzé pot viure moltes dècades. Acollir-lo significa assumir el compromís de proporcionar-li atenció durant anys.
Això obliga a mantenir instal·lacions, alimentació, seguiment veterinari, personal especialitzat i recursos de manera permanent.
Aquesta és probablement una de les millors maneres d’entendre la dimensió de MONA: un rescat pot durar unes hores; cuidar l’animal rescatat és una feina de cada dia.
Vint-i-cinc anys fent una feina poc visible
Aquest 2026 MONA celebra 25 anys.
Un quart de segle durant el qual la fundació ha anat molt més enllà de proporcionar un espai als primats.
El centre treballa també en investigació, educació i formació. Col·labora amb investigadors i universitats i participa en estudis relacionats amb el comportament i el benestar dels primats.
També contribueix a formar persones que volen orientar la seva trajectòria professional cap a la primatologia, la conservació i el benestar animal.
I hi ha encara una altra feina difícil de quantificar: explicar.
Explicar per què un ximpanzé no és una mascota. Explicar què pot haver-hi darrere d’un animal utilitzat en un espectacle. Explicar les conseqüències del tràfic i de la tinença inadequada d’espècies salvatges.
La sensibilització forma part del projecte perquè evitar que aquestes situacions es repeteixin és també una manera de protegir els animals.
No és un zoològic
La distinció és important.
MONA és un centre de rescat i rehabilitació.
La presència dels animals no respon a una col·lecció creada perquè el públic pugui contemplar diferents espècies. Els primats són allà perquè necessiten un lloc on ser atesos.
Aquesta diferència també condiciona les visites.
MONA permet visitar el centre, però ho fa des d’una perspectiva educativa. Les visites serveixen per observar els primats, però sobretot per entendre qui són, d’on venen i per què han acabat a Riudellots de la Selva.
Conèixer la història que hi ha darrere d’un animal transforma completament l’experiència.
Ja no es tracta simplement de veure un ximpanzé.
Es tracta d’entendre per què aquell ximpanzé necessita un centre com MONA.
Una feina que necessita moltes mans
Un projecte d’aquestes característiques no es manté només amb bones intencions.
La Fundació MONA compta amb un equip professional i també amb persones que col·laboren amb el projecte. El funcionament del centre necessita recursos per mantenir els animals, les instal·lacions i els diferents programes que desenvolupa.
La fundació disposa de diferents vies de col·laboració, voluntariat i apadrinament de primats, i treballa també per donar a conèixer la situació dels animals que han patit explotació o una captivitat inadequada.
Aquest suport permet que el treball continuï molt després que un rescat hagi desaparegut dels titulars.
És una de les realitats menys visibles de qualsevol centre de recuperació: l’arribada d’un animal pot convertir-se en notícia un dia, però l’endemà cal continuar alimentant-lo, cuidant-lo i mantenint unes instal·lacions adequades.
I així durant anys.
Una nova llar a Llagostera
El projecte ha crescut fins al punt que les instal·lacions de Riudellots de la Selva han arribat pràcticament al límit de la seva capacitat.
MONA prepara ara el trasllat a Llagostera.
La fundació disposa allà d’una finca de 24 hectàrees on projecta el seu futur centre. Els plans contemplen aproximadament 20.000 metres quadrats de recintes exteriors per als animals i prop de 2.000 metres quadrats d’instal·lacions.
No es tracta simplement de tenir un centre més gran.
La falta d’espai a Riudellots limita actualment la capacitat per afrontar nous rescats. A més, la fundació ha explicat que els episodis d’inundacions i sequera també han condicionat l’emplaçament actual.
Llagostera representa, per tant, la possibilitat de continuar creixent i poder donar resposta a nous casos.
Un projecte gironí que mereix ser conegut
Girona té molts llocs coneguts arreu. MONA probablement no és encara un d’ells per a una part important de la població.
I, tanmateix, a Riudellots de la Selva es desenvolupa des de fa 25 anys una feina difícil de trobar a pocs quilòmetres de casa.
S’hi rescaten i rehabiliten primats. S’hi investiga. S’hi formen professionals. S’hi explica als més joves per què els animals salvatges no haurien de convertir-se en objectes d’entreteniment o mascotes.
I, sobretot, s’assumeix una responsabilitat que no acaba quan arriba un nou animal.
Continua l’endemà.
I l’altre.
Durant anys.
Aquesta constància és probablement el que millor explica la gran feina que hi ha darrere de la Fundació MONA.
Els ximpanzés i macacos són la cara més visible del centre. Però perquè puguin continuar vivint allà hi ha persones treballant cada dia perquè animals amb passats marcats per l’acció humana tinguin, a partir del seu rescat, unes condicions de vida adequades.
Vint-i-cinc anys després de començar aquella feina a la Selva, MONA continua fent exactament allò per al qual va néixer: rescatar, rehabilitar i cuidar primats que ho necessiten.
