Illes Formigues II fa història: Girona esdevé referent amb el primer Bé Cultural d’Interès Nacional subaquàtic de Catalunya
Sota les aigües del litoral gironí, a gairebé cinquanta metres de profunditat, descansa un vaixell romà que va enfonsar-se fa més de dos mil anys. No és una llegenda ni una història embellida amb el pas del temps. És Illes Formigues II, un derelicte carregat d’àmfores, restes de menjar i fragments d’una embarcació que encara permeten entendre com es comerciava i es navegava pel Mediterrani durant l’època romana.
El Govern l’ha declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica. És el primer jaciment arqueològic subaquàtic de Catalunya que rep aquesta protecció, la més elevada prevista per al patrimoni cultural català. Una decisió que reforça la protecció d’aquest vaixell enfonsat i del seu valor patrimonial.
Illes Formigues II es troba al sud-est de les Illes Formigues, al Baix Empordà. Les restes corresponen a un vaixell mercant romà que es va enfonsar durant el darrer quart del segle I abans de Crist. Era un vaixell de dimensions mitjanes, amb una eslora estimada d’entre vint i vint-i-dos metres i una mànega mínima conservada de 5,4 metres.
El vaixell transportava un carregament d’àmfores procedents de la Bètica, la província romana que ocupava bona part del sud de la península Ibèrica. A l’interior d’aquests recipients hi havia conserves, salaons i salses de peix. Productes habituals en les grans rutes comercials del Mediterrani.
Les investigacions han identificat àmfores de les tipologies Dressel 7, Dressel 10 i Dressel 12. Les anàlisis també han permès trobar peixos sencers, restes de salses, llavors de raïm i pinyols d’oliva. No són troballes espectaculars a primera vista, però tenen un valor enorme per als arqueòlegs, perquè expliquen què es transportava, com es conservava i quin tipus de productes circulaven entre els diferents territoris de l’Imperi romà.
Un dels elements més singulars és la presència de resina de Cistus monspeliensis a l’interior de les àmfores. Aquest material s’utilitzava per impermeabilitzar els recipients. Segons el Departament de Cultura, aquesta aplicació no s’havia documentat abans en un context arqueològic d’aquestes característiques.
El jaciment, però, no destaca només pel carregament. Sota la sorra també s’han conservat parts importants del vaixell, com la quilla, les quadernes, les taules del pallol i altres elements de la seva estructura. Això permet estudiar al mateix temps l’embarcació i les mercaderies que transportava, una combinació poc habitual i especialment valuosa per entendre com es construïen i funcionaven els vaixells mercants romans.
Les àmfores també apareixen distribuïdes d’una manera ordenada. Les més pesants es trobaven a la part inferior i les més lleugeres a les capes superiors. Aquesta disposició mostra fins a quin punt el carregament estava planificat i ajuda els investigadors a conèixer millor la logística marítima de l’època.
Els experts plantegen que el vaixell podria haver viatjat cap a Narbona o Arles, tot i que aquesta destinació no s’ha pogut confirmar. El jaciment sí que demostra, en canvi, l’existència d’una intensa xarxa comercial entre la Bètica i la Gàl·lia durant l’època d’August. El Mediterrani era una gran autopista marítima per on circulaven aliments, matèries primeres i tota mena de mercaderies.
La profunditat complica molt la investigació del vaixell. El projecte està liderat pel Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, integrat al Museu d’Arqueologia de Catalunya, que estudia el derelicte i el paper que tenia el comerç de productes bètics al nord-est de la península.
La importància del projecte ja havia rebut reconeixement internacional. L’any 2025 va obtenir el distintiu de Millors Pràctiques de Patrimoni Cultural Subaquàtic de la UNESCO per al període 2025-2028. Un reconeixement que avala la feina feta i confirma que Illes Formigues II no és només una troballa important per a les comarques gironines, sinó també un jaciment de gran valor científic.
L’expedient per declarar-lo Bé Cultural d’Interès Nacional es va iniciar el març de 2026. Amb l’aprovació definitiva, el jaciment queda protegit sota el règim jurídic reservat als béns culturals més rellevants de Catalunya.
Illes Formigues II és molt més que un vaixell enfonsat. És una escena aturada en el temps. Un carregament que no va arribar mai al seu destí, una embarcació que va quedar atrapada sota el mar i una història que, més de vint segles després, encara continua aportant informació.
El litoral gironí conserva així un testimoni directe de les grans rutes comercials de l’antiguitat. Un tresor sense monedes ni cofres, però amb una cosa molt més valuosa: la capacitat d’explicar com vivien, navegaven i comerciaven els romans.
